La merdificació del Nadal
Ja fa temps que alguna cosa es troba fora de lloc al cor del quadrat d'or de l'Eixample, on és impossible desempallegar-se de la sensació de cartró pedra. Fa tants anys que assenyalem els problemes del model turístic, els expats i la descatalanització, que semblava que amb el simple fet d'anar-ho repetint passaria alguna cosa. Però, naturalment, el que està passant és que no passa res i el que està malament sempre pot arribar a quotes més elevades de misèria. La ironia, però, és que ja no ens lamentem per la destrucció que produeix el capitalisme salvatge, sinó perquè aquesta destrucció ni tan sols és la cèlebre destrucció creativa. Passejant pel centre de Barcelona en plena espiral nadalenca, experimentarem un desplaçament de la nostàlgia: d'enyorar les virtuts anticapitalistes del Nadal tradicional hem passat a un món en el qual enyorem, simplement, un Nadal en què el capitalisme funcioni.
Els últims mesos ha aparegut un concepte amb molt poder explicatiu: la merdificació (en anglès, enshittification). A risc de caure en l'aplaudiment fàcil a paraules que no aporten gaire res, diria que aquesta idea captura alguna cosa important que ha canviat en el món real. Popularitzat pel periodista, activista i escriptor de ciència-ficció Cory Doctorow, la merdificació descriu el procés de degradació progressiva dels serveis digitals que hem viscut els últims anys, especialment les plataformes. Doctorow ho explica en tres fases: "Primer són bons amb els seus usuaris, després abusen dels seus usuaris per millorar les coses per als seus clients empresarials i finalment abusen d'aquests clients empresarials per recuperar tot el valor per a ells mateixos. Al final es converteixen en una gran pila de merda". Amb el relat de la merdificació, Doctorow ens ajuda a entendre per què el cercador de Google és pitjor ara que fa cinc anys, les xarxes socials ja no ens fan sentir part d'una comunitat i els productes que Amazon recomana ja no són ni tan bons ni tan barats.
La gràcia de la merdificació és que a diferència dels mercats convencionals, en què la baixada de la qualitat d'un producte o servei va acompanyada d'un trencament de la fidelitat i un gir cap a la competència, a les plataformes digitals hi ha un problema d'acció col·lectiva impossible de resoldre individualment. Twitter, Gmail i Amazon podrien estar obligades per llei a garantir el que es coneix com a interoperabilitat, l'obligació d'estar dissenyades de tal manera que si tu decideixes anar a un servei alternatiu de la mateixa família, sigui com a client o com a venedor, no perdis les teves dades, contactes, reputació, clients, etcètera. Si per marxar de Twitter he de perdre tots els meus seguidors, o si per anar a vendre a una altra plataforma online Amazon em castigarà fent-me desaparèixer, la llibertat d'elecció és una simple fantasia. Doctorow explica com la raó de tot plegat no és cap misteri: simplement s'ha permès que aquestes empreses assoleixin una posició monopolística i, en comptes de denunciar-ho, polítics i propagandistes diuen que aquests monopolis són bons i naturals. El resultat és la sensació difusa que continuem fent servir un servei perquè ens agrada o perquè no tenim força de voluntat per marxar-ne, quan la realitat és que ens hi han segrestat amb dinàmiques col·lectives.
I així arribem al Nadal a peu de carrer de la ciutat, que ha estat incontrovertiblement merdificat. Perquè Amazon no només és una botiga en línia, sinó una infraestructura comercial que reordena tot el sistema: intermedia entre productors, venedors i consumidors; fixa condicions, preus, temps de lliurament i visibilitat, i acaba generant dependència sistèmica. I un cop ens ha tingut enganxats amb un servei aparentment beneficiós i digne, hem anat deixant de comprar als competidors locals, que han anat tancant les portes un rere l'altre. I els negocis que han ocupat els seus espais no són els guanyadors d'una competició justa, com ens voldrien fer creure, sinó aquells que formen part de càrtels que s'organitzen per oferir productes cada cop més dolents a preus cada cop més elevats.
Ara que venen dies de comprar pel centre de les grans ciutats, us convido a comparar l'experiència actual amb el temps en què el lliure mercat encara funcionava com Adam Smith deia que havia de funcionar. Gràcies a la idea de merdificació, com a mínim podem entendre que la sensació de ser subtilment estafats no surt de cap deliri paranoide ni de cap idealització romàntica del passat, sinó que és el resultat de la dimissió en les polítiques de competència combinada amb la barreja d'espectacle i opacitat que camufla les pràctiques absurdes de les plataformes digitals, que no permetríem en cap altre context. La cosa ha empitjorat tant que si el Nadal ha de salvar alguna cosa, ara mateix hauria de començar per salvar el capitalisme de si mateix.
