Prou de ser Mr. Scrooge
És molt difícil que et toqui la Grossa, però molt fàcil que tinguis una discussió política la nit de Nadal. Concretament, tens una probabilitat d’un 20% de tenir una discussió “forta” sobre política, segons l’Atles de la Polarització 2025 de l’organització More in Common. El panorama de divisió social que emergeix d’aquesta i altres investigacions és preocupant. Una de cada quatre persones de l’Estat s’ha sentit “atacada o fortament criticada” per expressar les seves opinions en públic.
Al llarg dels últims anys hem patit un deteriorament de l’espai públic de discussió. No només al Congrés dels Diputats, on ses senyories es tracten cada vegada amb més desconsideració. No només a les tertúlies, programes de debat i xarxes socials, on comentaristes que abans intercanviaven punts de vista ara es menyspreen. També al carrer. L'evolució dels baròmetres internacionals de democràcia, que recullen opinions d’experts, assenyalen que ha anat pujant la sensació que cada dia som més intolerants amb les persones amb qui no coincidim políticament. I el debilitament d’aquest intangible –la percepció que no hi ha tolerància política– suposa una amenaça per a la viabilitat a llarg termini de la democràcia.
La polarització té efectes socials greus més enllà dels costos psicològics per a la gent i polítics per a la democràcia. La polarització també ens fa més pobres. Fa un mes el Financial Times ens advertia del perill de paràlisi econòmica als EUA per l’augment de la polarització política que aquest país ha sofert en el que porta de segle. En primer lloc, perquè als EUA, però també en una Espanya on els pressupostos vigents són els que es van aprovar el novembre del 2022, la polarització implica bloqueig de l’acció de govern. És molt difícil arribar a acords amb l’oponent polític quan, com passa ara, no el consideres un adversari, sinó un enemic. Un traïdor al país o, seguint el raonament de l’administració Trump, un traïdor a la civilització occidental.
Per tal de resoldre diferències polítiques, una estratègia és transformar-les –com una parella que es divorcia– en qüestions quantitatives: tu et quedes el 40, 50 o 60% d’una cosa i jo l’altre 60, 50, o 40%. Però la polarització converteix les divergències polítiques en divisions qualitatives: el Bé (que és el que defensem nosaltres) contra el Mal (que és el que defenseu vosaltres). En comptes de “jo vull reduir la jornada laboral 4 hores i tu 1: podem arribar a un acord al voltant de les 2 o 3 hores”, s’imposa el “jo estic amb la llibertat i tu amb l’opressió”. Els polítics han deixat de ser economistes que anaven pactant amb una calculadora els punts concrets dels seus programes electorals per transformar-se en sacerdots que acusen els rivals polítics d’infidels o heretges.
La polarització també afecta la inversió privada. Com que hi ha una incertesa creixent –com els tancaments de l’administració americana, la incapacitat dels governs de Macron o la manca de pressupostos–, els agents econòmics poden endarrerir les seves decisions d’inversió. Espanya creix, però creixerà menys si continuem enfurismats com el Mr. Scrooge de la Cançó de Nadal de Dickens.
