Disfresseu-vos

Llegíem a l'ARA de diumenge un reportatge que donava claus als pares per si els nens es volen disfressar de superheroi i les nenes de princesa, per fer-los altres propostes més "educatives". Les claus que jo vaig fer servir sempre, quan em va tocar negar o concedir disfressa, ho confesso, van ser la gasiveria i la mandra. Però ho vaig disfressar. Perquè si ens hem de disfressar per Carnaval, que sigui també per dins. Jo vaig construir el personatge de la mare sostenible que no vol embrutar el planeta amb roba comprada a Temu, que ocuparà molt a l'armari i que l'any que ve ja no li cabrà ni al gos. Vaig convertir-me en la mare que vol aprofitar i fer una cosa creativa pel bé de la imaginació infantil. Pensin, lectors, que el dia que tocava anar en pijama jo havia d'anar a Montse Interiors a comprar-ne un que es veiés nou, perquè el que fèiem servir a casa, en realitat, eren aquells pantalons del mercat i les samarretes de les curses. Sempre he rigut quan la consigna ha estat "anar amb mitjons desaparellats". I quan no?

Però esclar, quan et fas la mare sostenible i proposes anar "de llapis", amb uns leotards i una samarreta de conjunt i un passa-muntanyes, la criatura et diu que t'ho posis tu, perquè el que vol és el mateix que tu: "Anar atractiva". I llavors hi ha la gran solució. Zombi. De zombi sempre va bé. Agafes uns pantalons vells i una samarreta i li llences salsa de tomàquet pel damunt. Pots agafar, de fet, les disfresses de superheroi i de princesa de l'any passat i esparracar-les una mica. Com que en un any ja els aniran molt estretes, que siguin zombis et dona dret que no les cordin del tot. De res.