Orbán i el petó de la mort de Trump
En un missatge a Truth Social a finals de març, el president Trump va expressar la seva solidaritat amb Viktor Orbán, el primer ministre d'Hongria. De cara a les eleccions parlamentàries hongareses d'aquest diumenge, Trump va qualificar Orbán de "líder veritablement fort i poderós" que "lluita incansablement, i estima el seu gran país i el seu poble". Per si hi havia algun dubte sobre el seu suport, va concloure: "Estic amb ell fins al final!"
No va ser un entusiasme aïllat. Malgrat la petita mida d'Hongria, amb una població de menys de 10 milions d'habitants, moltes figures trumpistes fa temps que veuen el seu primer ministre com un aliat polític clau. A la tardor, l'estratègia de seguretat nacional de l'administració Trump es va comprometre a ajudar les "nacions sanes" d'Europa central i oriental, com Hongria, a resistir l'"esborrat de la civilització" que suposadament amenaça el continent. "És en el nostre interès nacional que Hongria tingui èxit", va resumir el secretari d'Estat, Marco Rubio, al febrer. Per a Trump, és senzill. Orbán és, diu, un "tipus fantàstic."
La seva abraçada pot ser un petó de la mort per al líder hongarès. Encara que els seguidors del MAGA veuen Hongria com una utopia conservadora, molts hongaresos no estan tan contents que el seu país tingui aquest paper. Pitjor són els efectes de les polítiques de Trump, que agreugen la recessió econòmica que viu el país i amenacen el suport electoral del primer ministre. En els últims anys, els partits d'extrema dreta a Europa han cultivat estrets vincles amb Trump; les eleccions hongareses poden ser un avís sobre acostar-s'hi massa. Perquè si Orbán cau, serà en gran part gràcies al seu admirador de la Casa Blanca.
Després d'un primer mandat a principis de mil·lenni, Orbán porta ara 16 anys governant sense interrupció. Amb majories electorals, el seu partit, Fidesz, ha remodelat el país a la seva imatge. Va reescriure la Constitució, va forçar la prestigiosa Universitat Centreeuropea a marxar i va prohibir el material relacionat amb el col·lectiu LGBTI a les escoles com a part d'un moviment ampli contra la societat civil. Tot això, afirma l'omnipotent Orbán, serveix per defensar la identitat nacional d'Hongria i fins i tot la seva independència de les autoritàries institucions de la Unió Europea.
Mentrestant, el lideratge de Budapest ha buscat suport internacional presentant-se com un model a imitar. L'Institut del Danubi, que compta amb el suport del govern, patrocina conferències nacionalistes-conservadores, on nacionalistes es reuneixen a les principals ciutats europees per intercanviar idees. Els viatgers que fullegen els quioscos de les estacions de tren de Londres poden topar amb una revista titulada Hungarian Conservative. (Més rarament se'ls veu llegint-ne un exemplar.) Tot plegat forma part d'un projecte deliberat per elevar el prestigi internacional d'Hongria com a avantguarda del govern il·liberal.
Trump és un dels molts que s'han deixat convèncer. En les seves paraules, el govern de Fidesz ha servit per "Protegir Hongria, fer créixer l'economia, crear llocs de treball, promoure el comerç, aturar la immigració il·legal i garantir la llei i l'ordre!" El respecte és mutu. Encara que el president nord-americà és àmpliament impopular a tot Europa, una enquesta recent va suggerir que gairebé un terç dels hongaresos confien en ell, especialment els seguidors del govern d'Orbán. Però malgrat el respecte mutu, les polítiques de Trump estan perjudicant Hongria.
Fidesz va gaudir de la seva màxima popularitat quan va poder combinar missatges de guerra cultural amb promeses de prosperitat. Durant molt de temps, ho va aconseguir. A la dècada del 2010, Hongria va incrementar el nombre de treballadors en gairebé un 20%. En la dècada posterior a la crisi financera, la taxa de pobresa va caure, la construcció va créixer i —malgrat la feroç crítica d'Orbán a la UE— el govern va consolidar Hongria com a base per als fabricants d'automòbils alemanys. Les taxes de creixement van augmentar conseqüentment.
Aquella vitalitat econòmica es va veure afectada per la pandèmia i es va fer més difícil de mantenir després de la invasió russa d'Ucraïna. Ara la segona presidència de Trump amenaça de posar-hi fi. "L'Amèrica primer", amb la seva afició pels aranzels i les amenaces, és una mala notícia per a l'economia europea, de la qual depenen països com Hongria. Així mateix, la pressió de Trump perquè Europa compri gas natural liquat dels EUA en lloc de Rússia afectarà Hongria més durament que la majoria dels altres estats membres. I després hi ha la guerra amb l'Iran, que fa pujar els preus de l'energia i inicia una espiral inflacionista.
Alguns líders de l'extrema dreta a Europa s'han despertat davant del problema. A l'inici del segon mandat de Trump, Jordan Bardella, de Reagrupament Nacional, va dir que el seu país necessitava alguna cosa semblant al DOGE d'Elon Musk. Avui, sembla més disposat a insistir que rebutja la "submissió" a Washington. Nigel Farage, de Reform UK, abans feliç de considerar Trump un amic, va vacil·lar sobre si el Regne Unit hauria d'unir-se a la guerra amb l'Iran. Fins i tot la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que es va posicionar com el pont entre Europa i l'administració Trump, ha intentat mantenir distàncies.
Orbán continua interessat a posar en primer pla els seus admiradors nord-americans, com el vicepresident J.D. Vance, que ha visitat Hongria aquesta setmana. Però les afirmacions dels admiradors nord-americans sovint sonen buides per als hongaresos, sobretot les relatives al suposat conservadorisme pro obrers d'Orbán. Prenguem Dunaújváros, una ciutat siderúrgica al sud de Budapest construïda als anys 50, com a ciutat model socialista. Fins i tot després de la transició de règim, la seva planta siderúrgica va continuar donant feina a milers de treballadors. Però el 2022, després d'anys de dificultats financeres, la producció es va aturar.
Orbán tenia la seva versió preparada. Va culpar la guerra d'Ucraïna, les sancions a Rússia i les polítiques verdes de la UE, i va prometre que la producció es reprendria. Però la inversió promesa no va arribar, la planta va acabar en fallida definitiva i va deixar milers de treballadors sense feina. Molts veïns de Dunaújváros culpen Orbán d'haver deixat de demanar ajuda a Brussel·les per descarbonitzar la planta i mantenir-la en funcionament. Durant un míting en aquesta ciutat el mes passat, Orbán va evitar referir-se a la complicada planta siderúrgica, i, en canvi, va arremetre contra Ucraïna i va deixar al candidat local la tasca de fer promeses esperançadores sobre llocs de treball.
És en llocs com Dunaújváros on el suport decreixent de Fidesz pot resultar decisiu. El partit ha comptat des de fa temps amb els votants de menys ingressos de les ciutats petites com a base electoral —Orbán va advertir recentment que el seu partit podria tenir problemes si "treballadors, pagesos, aprenents, treballadors qualificats i empleats públics no surten a votar en nombre suficient"—. Les enquestes actuals suggereixen que els votants joves i les grans ciutats poden sortir en nombre més alt, en detriment d'Orbán. Encara que la quantitat de "no ho sé" fa difícil les prediccions fermes, sembla clar que la base de Fidesz s'està fragmentant.
Molts observadors internacionals retraten les eleccions hongareses com una batalla entre la identitat nacional i el wokisme, entre el govern autoritari i la democràcia liberal. Orbán, sostingut tant pel president rus com per l'americà, certament té el suport dels homes forts al darrere. Però és probable que molts votants triïn en funció de motius molt més prosaics, més relacionats amb les seves pròpies condicions de vida. El principal rival d'Orbán, Péter Magyar —un antic funcionari de Fidesz, defensat per la majoria de l'oposició— s'ha mostrat reservat quant a grans promeses. La seva esperança és que el cansament públic pugui finalment fer caure Orbán.
Les victòries electorals de Trump haurien d'advertir a l'oposició contra qualsevol complaença. Fins i tot un líder sense suport majoritari pot guanyar si la seva base és combativa, els crítics interns estan neutralitzats i l'altra banda fracassa a l'hora de motivar els seus votants.
Així i tot, les coses no pinten bé per a Orbán. Durant més d'una dècada, va governar no sols demonitzant oponents i minories, sinó també aportant guanys tangibles per a molts hongaresos. Avui, en el món de Trump, no queda clar si això continua sent possible.
Copyright The New York Times
