Diu que reformen l’administració

Mentre intentàvem respirar enmig de la calor que no deixava ni dormir, del fum dels incendis i de la bronca política espanyola, que ja ha arribat al nivell de saunes i prostíbuls, una bona notícia s’escolava entre les reixes estretes de les notícies que aconsegueixen un titular: la reforma de l’administració impulsada pel Govern anirà aviat al Parlament. 

Es veu que desapareixeran la cita prèvia, el llenguatge incomprensible i l’haver d’aportar la mateixa documentació més d’una vegada (hi ha casos demencials, com quan et demanen any rere any la partida de defunció d’un familiar, com si la gent ens poguéssim morir més d’una vegada), t’avisaran dels drets o serveis de què pots beneficiar-te i desapareixerà la paràlisi burocràtica quan un funcionari digui que té por de firmar alguna cosa. Em sembla tant de sentit comú arribar aquí que és increïble que encara no hi siguem, però veient el pa que es dona en una administració que només és ràpida per cobrar multes i impostos, el que encara sembla més increïble és que pugui ser veritat. 

Perquè per aconseguir aquests i altres canvis cal molt més que un canvi, cal tota una revolució cultural que acabi amb un principi que no ha desaparegut ni amb la democràcia ni amb la revolució digital, que és que tots els administrats sabem que fem nosa a l’administració. Els funcionaris en culpen el legislador i els governants no es veuen amb cor de fer caure el mur de la burocràcia. I aquesta revolució cultural demana que l’estabilitat laboral de per vida del funcionari vagi a canvi de la seva flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada època i per augmentar la productivitat. Però malgrat aquest escepticisme justificat, i enmig de tants desastres, som davant d’una bona notícia.