05/05/2021

Don Eusebio

2 min

Recordes els mestres que et van empènyer a llegir, a escoltar música, a apreciar la fruita, els que et van renyar “perquè podies fer més”, els que et van comprendre quan no et comprenien els pares. I també recordes els altres: els autoritaris, els cansats de la feina, els injustos, els enfadats. Els mestres treballen amb gent a mig fer, gent que creix per dins i per fora i que està, en general, dominada per la vergonya i la timidesa. Ara penso en aquell dia, el dia que Don Eusebio va humiliar aquella alumna davant de tothom. Don Eusebio no va pensar mai en l’adulta que seria aquella nena humiliada.

A través dels nois i noies del meu voltant continuo sabent coses de mestres. És una altra època. No hi ha Don Eusebios, ni hi ha alumnes que acceptin posar-se cara a la paret. Però hi ha mestres que, com Don Eusebio, no pensen en els futurs adults que tenen al davant. Aquest impertinent d’aquí, aquella llesteta d’allà, la replicaire, el gandul, el mentiderot, la que papa mosques... A tots ells els mataria, Don Eusebio. Em sembla que hauríem de tractar els nens i els adolescents, sempre, sense perdre de vista que seran grans com nosaltres. Que ara és fàcil burlar-se’n, castigar-los, fer-los plorar fins i tot. Amb els nens i els adolescents s’hi atreveixen els Don Eusebios, el porter de l’escola i qualsevol que faci cua a la botiga i els tingui al davant. Ja sé que es pensen que ho saben tot, que s’emprenyen amb tu quan fan les coses malament, que res sembla encuriosir-los, que són interessats, maleducats. Però sé també com pot fer-los feliços un petit elogi. Ho sé perquè jo vaig ser l’alumna humiliada per Don Eusebio.

Empar Moliner és escriptora

stats