A qui beneficia el decret anticrisi?
La guerra a l’Iran ha tornat a posar la inflació al centre del debat econòmic. Com ja va passar amb la invasió d’Ucraïna, el repunt dels preus energètics comença a traslladar-se a la resta de l’economia i torna a tensionar el cost de la vida. L’OCDE anunciava aquesta setmana un augment de la inflació al voltant del 3% per a aquest 2026.
Però aquest repunt dels preus no el notem igual totes les llars. Depèn, en gran part, de què consumim cada família, i en quina quantitat. Quan pugen l’energia o els aliments, l’impacte és més gran per a les llars amb menys ingressos, perquè aquestes partides representen una part més elevada del seu pressupost familiar. En canvi, altres despeses tenen més pes en les llars amb rendes més altes i condicionen menys la seva capacitat d’adaptar-se a una pujada de preus.
Són moltes les famílies que, davant l’augment dels costos, no tenen més opció que consumir menys. En contextos d’inflació, l’ajust no sempre passa per reduir quantitat, sinó per canviar la qualitat del que es compra. Ho veiem per exemple a la llista de la compra: a mesura que els preus pugen, les llars amb menys ingressos tendeixen a substituir productes frescos per opcions més barates i menys saludables. Un estudi recent a Barcelona apunta, precisament, a un augment del consum d’ultraprocessats als barris amb menys renda. No és només una qüestió de preu, sinó de marge de decisió: quan el pressupost és més ajustat, la capacitat d’escollir es redueix. El cost de la vida no només pressiona els pressupostos familiars; també acaba afectant decisions que tenen impacte directe en la salut i el benestar.
Per fer front a aquest augment del cost de la vida, el govern espanyol ha aprovat un nou paquet de mesures centrat principalment en l’energia. És una resposta ràpida per intentar contenir l’impacte dels preus. Però no totes les mesures funcionen igual. Les reduccions fiscals arriben a tothom, però beneficien més qui més consumeix. En canvi, instruments més focalitzats —com el bo social— poden protegir millor les llars amb menys ingressos. El que passa és que sovint no arriben a totes aquelles persones que els necessiten. Això fa que una part important dels recursos no es dirigeixi a les llars on fan més falta, en un context en què les diferències entre famílies són especialment rellevants.
En un context com l’actual, marcat per la incertesa, els mercats no només reaccionen a decisions, sinó també a senyals. Ho hem vist aquests dies amb Donald Trump, capaç de tensionar o relaxar el preu del petroli amb un missatge a les xarxes socials. I aquesta lògica no és exclusiva dels mercats. També els governs envien senyals. El paquet aprovat aquesta setmana busca contenir els preus, però també transmetre una idea de protecció davant un escenari incert. La qüestió és si aquest senyal es tradueix en una protecció real per a totes les llars —o només per a algunes.