Els efectes de l’amnistia, en sis claus
Ara sembla que va de debò. Arrossegant els peus i fent de la necessitat virtut, l’aritmètica parlamentària haurà permès fer allò que ni Pedro Sánchez ni el PSOE haurien volgut mai. La llei d’amnistia, que abasta la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 i els seus molts efectes col·laterals, es començarà a tramitar a les Corts espanyoles per la negociació, incomprensiblement no coordinada, dels partits independentistes catalans. La seva aprovació tindrà molts efectes, en el terreny jurídic, polític i judicial. N’hi ha més, però analitzem algunes claus.
1. El final de la repressió. L’efecte immediat de l’amnistia ha de permetre arxivar totes les causes judicials en curs i els efectes no executats de les sentències i resolucions que s’han dictat, tant en el terreny penal com en l'administratiu o comptable. El retorn dels exiliats, l’arxivament de les causes pendents, l’eliminació de les inhabilitacions i la fi de la persecució del Tribunal de Comptes hauria de ser la conseqüència més visible d’aquesta llei.
2. El fracàs de la via judicial. Des del primer moment, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, el PP ha optat per traslladar les qüestions de la política als tribunals. Per a la dreta, el poder judicial sempre ha estat una zona de confort i de complicitat, que amb el pretext de la legalitat ha contribuït a negar el conflicte polític intentant que tot es limités a un tema de rebel·lió i d’ordre públic. Però quan mig país es mobilitza, només la via política pot donar respostes. La llei d’amnistia representa una esmena a la totalitat a l’estratègia del PP i de la dreta judicial.
3. Els costos per al PSOE. Els socialistes han fet el contrari del que deien que farien. Cap dels moviments fets fins ara s’expliquen per les conviccions polítiques sinó per la necessitat. Els indults, el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític i del govern de Catalunya com a interlocutor i ara l’amnistia responen només a la voluntat de retenir el poder. El PSOE no va guanyar les eleccions, ha perdut quasi tot el poder autonòmic i, amb l’excepció de Barcelona, no governa cap gran ciutat. Perdre el control del govern de l’Estat suposaria un cop devastador per a la maquinària socialista, que paga un preu polític altíssim per mantenir poder, càrrec i influència. La dreta política i mediàtica, i el foc amic disparat per Felipe González, deixaran el PSOE en una posició molt dèbil en una legislatura sense majoria. Si qualla la idea que Pedro Sánchez s’ha rendit davant l’independentisme, la factura política en forma de desgast electoral serà molt alta.
4. La desolació del poder judicial. L’amnistia suposa deixar en paper mullat l’esforç ingent, mai vist, del poder judicial per perseguir l’independentisme. Centenars d’atestats policials, espionatge il·legal amb Pegasus i altres vies, seguiments, escorcolls, detencions, empresonaments, ordres de detenció, fiances milionàries, el judici a mig govern de Catalunya, a la presidenta del Parlament i a líders socials, la instrucció interminable del jutjat 13 i del TSJC, les causes de l’Audiència Nacional, la persecució del Tribunal de Comptes, les causes obertes contra alcaldes, la detenció de manifestants i la repressió de la dissidència i un rosari infinit de coses més quedaran en no res. Aquest plat és de molt mal pair per a molts poders de l’Estat. Ho il·lustra bé el comunicat dels vocals del CGPJ, que han expressat la “intensa preocupació i desolació” davant una mesura que suposa una “degradació i abolició de l’estat de dret a Espanya”. Ni més ni menys.
5. La clau del TC. L’última paraula la tindrà el Tribunal Constitucional. Plouran els recursos contra la llei d’amnistia i li tocarà al TC, encarregat d’interpretar si el que fa el legislador encaixa o no en el marc constitucional, validar o torpedinar aquesta mesura. Hi ha arguments sòlids per justificar la constitucionalitat de l’amnistia, fins i tot emparant-se en sentències de la justícia europea. Pretesament, en el ple del TC avui hi ha una majoria progressista que avalaria la posició defensada per Pedro Sánchez, però l’experiència ens demostra que quan es tracta de la unitat d’Espanya i de suposades traïcions a la nació, els matisos desapareixen. Amb les coses de menjar, no hi juguen.
6. El tauler polític català. Els efectes de l’amnistia dibuixen nous escenaris a Catalunya fruit de la rehabilitació política d’actors que han estat privats dels seus drets en els darrers anys, fruit de l’exili i de les inhabilitacions. Encara falta més d’un any per a les eleccions catalanes i caldrà veure com encaixen les peces. Ni el PSC, que tot i liderar les enquestes està estancat, ni Esquerra ni Junts poden calcular, a hores d’ara, com els anirà. Un any en política és molt de temps, i més encara quan la memòria és tan efímera.
