04/11/2020

Un impàs potencialment explosiu

3 min
Flors i fotografies a Minneapolis en record de l’afroamericà George Floyd, que va ser assassinat per un policia.

Professora a la Universitat de GeorgetownFa uns mesos vaig publicar un article a l’ARA sobre la possibilitat d’una guerra civil als Estats Units arran de les protestes contra la mort de George Floyd i la reacció policial. Vaig explicar que hi ha diversos factors que fan improbable una guerra civil en aquest país: és un país ric, amb una alta capacitat repressiva (és a dir, forces de l’ordre efectives) i grups ètnics i/o racials dispersos pel país. Els resultats de les eleccions, que en el moment d’escriure aquest article encara no tenen guanyador, ens porten a pensar de nou en la possibilitat d’un conflicte armat. I malgrat que les condicions per a l’esclat d’una guerra civil segueixen sent desfavorables, sí que hi ha elements de la situació actual que la fan potencialment explosiva. Potser no per arribar a l’extrem d’una guerra civil però sí per a conflicte armat de baixa intensitat que tindria costos humans, socials i econòmics elevats. Quins són aquests elements?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En primer lloc, una paritat electoral extrema. Biden i Trump avancen frec a frec en estats clau on la cosa pot anar de centenars de vots. Aquestes situacions de competència extrema poden anar acompanyades de violència, com ha explicat Steven Wilkinson, professor de la Universitat de Yale, en el cas dels enfrontaments entre hindús i musulmans a l’Índia, o com jo mateixa he mostrat en el cas de la Guerra Civil Espanyola en relació als resultats electorals del febrer del 1936 o a Costa d’Ivori amb les eleccions del novembre del 2010 (per a més detalls, vegeu Rivalidad y venganza: la política de la violencia en las guerras civiles, ICIP/Edicions Bellaterra, 2020). És evident que no sempre que les eleccions són competides hi ha violència, i, de fet, com diu el teòric de la democràcia Adam Przeworski, en principi és bo per al sistema democràtic que els principals competidors tinguin possibilitats reals de guanyar les eleccions -així hi ha canvis en qui té el poder i el perdedor pot trobar confort en la possibilitat real de tornar a guanyar-. Però, si es donen altres condicions que puguin afavorir un esclat violent, la competitivitat extrema pot agreujar la situació.

En segon lloc, sembla que Donald Trump, arribat el cas, es mostrarà reticent a reconèixer la derrota. Przeworski també ha explicat que un dels trets fonamentals dels sistemes democràtics és que els perdedors accepten les derrotes i estan disposats a transferir el poder. És inaudit que un president sortint en una democràcia consolidada es negui a acceptar la seva desfeta al·legant frau electoral, i que manifesti tot això fins i tot abans de les eleccions o mentre dura el recompte, com ha fet Trump.

En tercer lloc, tenim grups paramilitars o milícies armades que, en connivència amb el president i el partit republicà, estan disposats a fer servir l’amenaça de la violència, o la violència mateixa, per defensar la victòria del president malgrat que no sigui real. Com han comentat diversos experts, aquestes milícies són perilloses sobretot si no hi ha un rebuig unànime i se’ls dona legitimitat de forma tàcita, com ha fet Trump amb grups com els Proud Boys.

Finalment, als Estats Units tenim una situació d’alta polarització afectiva entre els votants republicans i demòcrates, que els darrers anys s’ha accentuat empesa per les xarxes socials i l’extrema ideologització dels mitjans de comunicació. Si, fa uns anys, simpatitzants d’un i altre partit podien ser amics i tenir relacions cordials, això ara es fa molt més impensable.

La suma de tots aquests factors fa que la situació sigui potencialment explosiva. A curt termini, el més tranquil·litzador hauria estat la victòria clara d’un dels dos contrincants. Això, malgrat la polarització afectiva i les actituds antidemocràtiques del president, hauria afavorit una resolució per la via democràtica, com ha estat el cas en la majoria d’eleccions que s’han celebrat als Estats Units. Però els resultats electorals estan posant a prova la resiliència del sistema democràtic nord-americà. Això no vol dir que hagi d’haver-hi necessàriament un conflicte violent, però sí que aquesta possibilitat no la podem descartar. Finalment, al marge de com es resolguin les eleccions, la situació que vivim fa palès que, a llarg termini, els EUA han de plantejar-se seriosament com cosir les costures d’una societat tan trencada i dividida, on les eleccions acaben sent jocs de suma zero en els quals es pot perdre o guanyar molt per pocs vots.

stats