Jo em pensava que l’Estranger era una ciutat

Estava llegint, a l’ARA, que la JEC havia donat deu dies a Alba Vergés per pronunciar-se sobre l’escó de Laura Borràs, però que els dies havien passat i ella havia fet exactament el mateix que va fer Borràs quan li va tocar pronunciar-se sobre l’escó de Pau Juvillà. Deixar-los passar. I anava rumiant, jo, que si Alba Vergés no fes el mateix que va fer Laura Borràs i es pronunciés, podria passar que es quedés sense escó, i llavors la JEC li donés deu dies al successor per pronunciar-se. I així fins a l'infinit i més enllà.

El cas és que en un dels comentaris a l’edició online (sempre me’ls llegeixo) un lector deia: "Que fàcils són les baralles quan el sou el tens assegurat cada mes, oi? Quan ens adonarem que tots aquests polítics s'han instaurat darrere l'estelada com a únic projecte polític però en canvi se n’està anant tot a norris...?”

Anar-se’n en orris. Vol dir que una cosa fracassa. Però pocs de nosaltres coneixem la paraula orris o orri. Ve del llatí horreum, que, com tots els que estiguin familiaritzats amb la llengua gallega poden deduir, significa graner. Com que pocs de nosaltres coneixem la paraula orris, fem servir l’expressió (que potser no hem vist mai escrita) i, per un mecanisme meravellós del cervell, la dotem de sentit. Anar-se’n a norris, per a aquest lector, potser volia dir anar a un lloc, anomenat Norris.

Això em fa pensar en moltes de les expressions que hem dit malament –que hem dotat de sentit inconscientment– tots nosaltres. Jo, de petita, no entenia “Alabat siga Déu”, sinó que entenia “L’abat siga Déu”. És a dir: que l’abat esdevingui Déu i prengui, com si ho fos, la decisió que calgui. Quan algú en castellà diu “Ayer nos encontremos con mi padre”, en lloc de “nos encontramos” està actuant, en realitat, amb lògica. I m’encanta.