28/07/2020

Cap a fira de Falset

2 min

“Saps què passa? Que en aquest territori hem passat sempre molta gana, hem sigut sempre pobres, sempre, i hem desenvolupat una certa resiliència...” M’ho diu la meva amiga Marta, hostalera de Falset, al Priorat, la més entesa en vi, parlant, esclar, del covid. El seu hostal, l’Sport, que és segurament el més gran del Priorat, té dotze treballadors en nòmina, més ella, autònoma. El pare ja està jubilat, però encara hi va. El local farà –si hi poden arribar, que no ho saben– cent anys el dia de Nadal del 2023. No van tancar ni durant la Guerra Civil (“els fogons no van parar amb les cartilles de racionament”). Per aquestes dates l’hostal sempre era ple de turistes estrangers. Aquest tipus de turistes que els pelleringues anomenen wine lovers. En tot cas són uns turistes respectuosos, enamorats del vi i de la gastronomia, que van a visitar cellers, que compren oli, vi, pa, que visiten cooperatives, que van a restaurants. Escandinaus, molts americans, alguns francesos i anglesos, molts japonesos... Ara no han vingut. “El covid ens va fer tancar en el que són els nostres mesos més bons, els mesos que ens fan fer racó per als mesos dolents, que són els d’hivern. Encara que tingui tancat, gasto en llum. Potser no els quatre mil euros de quan tinc obert, però en segueixo gastant dos mil. Ens va agafar l’anunci, com a tothom, amb les neveres plenes. He estat cuinant peus de porc, cap i pota, cua de bou... I ho he venut a domicili. Hem sobreviscut per la solidaritat de la gent”, em diu. I afegeixo que la solidaritat és mútua perquè cuina molt bé.

El Priorat és la zona amb menys casos de covid de Catalunya. Té natura, pantans, la serra de Llaberia, bon menjar, bon beure. Algunes de les vinyes més emblemàtiques i ara recuperades per a grans vinassos, penso, per exemple, en les de Vall Llach, les han cuidat dones, ara molt grans, mentre els homes anaven a treballar a les fàbriques. Les podeu conèixer, també, a través dels vins que duen els seus noms. Si us faig aquest publireportatge desinteressat és només perquè, si podeu, aneu allà a gastar. Mai rebreu tant a canvi.