Encara no has lloat el líder suprem, aquest matí?

Quan sents com parlen de Trump els seus ministres, sembla que els Estats Units s’estiguin convertint en Corea del Nord. El dia del bombardeig a l’Iran, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va fer servir expressions com ara: “Gràcies al lideratge audaç i visionari del president Trump…” , “Molts presidents havien somniat clavar aquest cop final, i cap va poder, fins al president Trump”, “L’operació que el president Trump va planejar va ser audaç i brillant”, “Vull felicitar el nostre comandant en cap. Ha estat un honor veure’l aquesta nit liderant aquesta exitosa operació”. M’imagino Trump mirant-se’l per la tele i comptant lloances. Aviat veurem tots els homes del president caminant darrere seu, amb un llapis i una llibreteta per apuntar tot el que diu.

Dies enrere, l’ambaixador nord-americà a Jerusalem, Mike Huckabee, va enviar un missatge en què li deia: “Soc el vostre servent designat en aquesta terra i estic a la vostra disposició, però no intento posar-me davant la vostra presència gaire sovint perquè confio en els vostres instints”. Culte a la personalitat. Deu ser l’única manera d’assegurar-se el càrrec. 

Tothom sap que a Trump, si el vols tenir de bones, cal adular-lo fins a la vergonya aliena. Ho va fer el premier britànic Keir Starmer quan, davant les càmeres, es va treure un sobre de l’americana amb una carta personal del rei Carles III convidant Trump al Regne Unit. I ho va fer ahir el cap de l’OTAN, Mark Rutte, el dia abans de trobar-se'l a la cimera de la Haia: “Has aconseguit el que cap altre president dels Estats Units havia pogut aconseguir en dècades”, “Donald, ens has portat a un moment molt important per al món”, “Europa pagarà EN GRAN (fins i tot li copien les majúscules), com havia de ser, i aquesta serà la teva victòria”. A Trump li va faltar temps per publicar el missatge. El líder suprem és a Europa, avui. Donem-ne gràcies.