Endreçant, 52 anys més tard, el crim de Kitty Genovese

El crim de Kitty Genovese pesa des de fa 52 anys en la consciència col·lectiva dels ciutadans de Nova York. Segons va detallar el New York Times, fins a 38 veïns de l’acomodat barri de Kew Gardens van presenciar com un home -identificat després com a Winston Moseley- va apunyalar-la repetides vegades al llarg de mitja hora i no van intervenir per aturar l’atac o per almenys cridar la policia. El cas va ser vist com un cruel retaule sobre l’apatia de la vida urbana nord-americana. Fins i tot es va encunyar el terme síndrome de Genovese per referir-se a l’efecte paralitzant segons el qual com més testimonis menys possibilitats que algú es decideixi a intervenir en un cas així.

Fa pocs dies, el diari va publicar l’obituari de l’assassí. Allà matisava unes quantes coses: “No hi ha dubte que alguns veïns van ignorar els crits d’ajuda, però el retrat de 38 testimonis sent conscients del que passava sense fer res és erroni. L’article va exagerar molt el nombre de testimonis i què havien percebut. Cap d’ells va presenciar l’atac sencer. Només alguns en van entreveure algunes parts. [...] Molts van creure que eren dos amants o borratxos barallant-se. [...] I dues persones sí que van trucar a la policia. Una senyora de 70 anys es va arriscar a sortir al carrer i va confortar la víctima agonitzant fins que van arribar els agents”. Una rectificació en tota regla de l’article publicat pel mateix New York Times mig segle enrere.

Tot i aquesta revisió profunda del relat, estic segur que seguirem veient durant anys com es relaciona el crim de Genovese amb la negació d’auxili. Ho deia el poeta John Ford: “Quan la llegenda esdevé fets, publica la llegenda”.