Enganxar-se els dits amb el feminisme

1. Durant l’estiu passat, 2.763 catalans majors d’edat van respondre, durant vint minuts, una enquesta online. Tant en català com en castellà, les preguntes que els feia l’empresa Soluciones Netquest de Investigación eren les mateixes. Per encàrrec de l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP), l’estudi volia constatar en xifres a una realitat que tots percebem: que els joves, també els joves catalans, tornen cap a idees de dretes, tant políticament com socialment. I només cal parar l’orella, al carrer o als bars o als vestidors d’un club esportiu, per adonar-te que els nois s’estan radicalitzant més i més ràpidament que les noies. Les dades de l’estudi, naturalment, donen la raó a la hipòtesi de sortida. Cap sorpresa.

2. Tots els mitjans de comunicació (ARA, TV3, RAC1...) van coincidir a subratllar tres titulars dels molts que es podien extreure d’aquesta extensa enquesta que pretenia fer un cop d’ull a la percepció de la convivència i la seguretat a Catalunya el 2025. “Un 25% dels joves rebutgen que la democràcia sigui la millor forma de govern”. “Un 30% dels joves consideren que la violència de gènere és un invent del feminisme”. “Un 60% dels joves consideren que el feminisme és un problema”. Pim, pam, pum. Sobre l’esgarrifança que produeixen aquests resultats, l’ARA ja en va fer un article editorial –publicat dijous passat– que subscric de dalt a baix. Ens queda molta pedagogia per fer i creuar els dits ben fort perquè tot allò que descriu Francesc-Marc Álvaro en el seu nou llibre, El franquisme en temps de Trump, no esdevingui una xacra que marqui algunes generacions de persones. Però mirant fil per randa l’interessant estudi de l’ICIP, m’ha sobrevingut una idea. Per què reflexionem tant sobre les respostes d’aquest estudi i ens fixem tan poc en les preguntes?

3. S’ha de preguntar sobre el feminisme? Atenció a les afirmacions que feia l’enquesta per consultar si la població hi estava més o menys d’acord. “La violència de gènere és un invent del feminisme”. Se’ls acudiria preguntar si “El racisme és un invent dels negres” o “L’homofòbia és un invent dels homosexuals”? Una altra afirmació de l’estudi: “El feminisme està perjudicant les relacions normals entre persones de diferents gèneres”. Què vol dir normals? La normalitat era el masclisme imperant durant segles? Una altra pregunta en forma d’afirmació: “S’està constatant que algunes dones presenten denúncies falses per benefici propi”. Algunes? Quantes? ¿Es pot demanar que la gent es posicioni sobre unes denúncies falses quan el que és fals, segons els experts i les dades judicials, és que aquest percentatge de denúncies sigui significatiu?

4. El feminisme és, segons el DIEC, “el moviment social que defensa els drets de les dones i en denuncia la submissió tradicional als homes”. Agafar la paraula i confondre el camí cap a la igualtat amb un motor de conflicte és caure en el joc de tots els reaccionaris de manual a qui, des d’àmbits de poder, els interessa perpetuar uns privilegis masculins d’una altra època. Hi ha nostàlgics de Franco i n’hi ha que amb la dona a casa, cuinant i cuidant-se de la mainada creuen que es vivia millor. Estereotipar el feminisme amb aquestes preguntes no fa més que legitimar el relat del grup dominant i, alhora, banalitza una opressió històrica contra les dones. Som massa lluny de la igualtat perquè es consulti sobre el feminisme posant-lo sota sospita. Aquest estudi sociològic, com tants d’altres, es fa des de la bona fe, amb pretensions científiques, i amb la intenció de fer la foto d’una societat en un moment. Però plantejar el feminisme com una opció a “mesurar” no fa més que atiar el discurs de l’odi cap al 50% de la població.