Tovallons negres 05/12/2022

Era mitjanit a Bhopal

2 min

La mort de l’escriptor Dominique Lapierre m’ha fet recordar —un record molt físic— la impressió vivíssima que em va produir Era mitjanit a Bhopal, que va escriure juntament amb el també escriptor Larry Collins. Ara mateix, escrivint-ne el títol, se m’ha eriçat el cos, un eriçament interior, com si tingués pell i pèls per dins, com si l’aire que respiro fos molt fred i una mica dolorós. El llibre tracta sobre la fuita mortal que va haver-hi als anys vuitanta en una fàbrica de plaguicides (Union Carbide, mai en podré oblidar el nom) a Bhopal, a l'Índia. Recordo el plaer de la superposició de capítols. Recordo la lectura d’aquell cas, un de tants, d’aquell home, iogui, que va salvar la vida perquè va aconseguir respirar només una alenada per minut. Vaig llegir aquest títol abans que ¿Crema París?, que va ser el següent, i Oh, Jerusalem, fa molts, molts anys. La fórmula, si en podem dir així, dels dos autors, la resumia l’ARA així: “Fets històrics molt ben documentats i narrats en un estil dinàmic que atrapava els lectors”. Triar el fet històric ho és tot, perquè jo diria que en un cas així, i més si els autors són dos, escrius per força amb llenguatge planer i anant de cara a barraca.

Els llibres que t’han causat impressió poden ser molt diversos, com els restaurants, com els vins, com els discos. Una part és responsabilitat indirecta teva. L’altra és del moment. L’altra és de qui te’ls fa descobrir. Dominique Lapierre em resultava un senyor molt alegre. Me l’imaginava en un despatx elegant i endreçat, me l’imaginava podant plantes i fumant en pipa. Em semblava un humanista, algú que estimava la vida i algú amb aquesta sensibilitat especial i inevitable que tenen els arqueòlegs i els historiadors. Voldria estar sempre envoltada de gent així.

Empar Moliner és escriptora
stats