Una escalada bèl·lica, ja nuclear, que ha de trobar aturador
El règim de Corea del Nord, amb el seu dictador Kim Jong-un al capdavant, ha accelerat el ritme dels seus assajos armamentístics fins al punt de disparar definitivament les alarmes de la comunitat internacional. Després de 12 proves de míssils balístics intercontinentals des de principi d’any, el 28 d’agost va alterar perillosament per primer cop el que ja semblava una rutina amb un 13è test en què un míssil va sobrevolar territori japonès. I ahir va més que doblar l’aposta amb un assaig nuclear, el sisè de la seva història, que va multiplicar per 10 la potència de l’últim, el setembre del 2016. De fet, va provocar un terratrèmol de magnitud 6,3 en l’escala de Richter.
Una altra gran diferència respecte als assajos nuclears precedents (2006, 2009, 2013 i dos el 2016) és que la bomba d’hidrogen d’ahir, segons assegura el règim, és compatible amb un míssil intercontinental.
L’evolució és, doncs, alarmant. Ho exemplifica el president de Corea del Sud, Moon Jae-in. Va demanar paciència a la comunitat internacional el 25 d’agost, pel 12è assaig de míssils de l’any, i va assegurar “fermament” que no hi hauria cap conflicte bèl·lic. Amb el míssil que va sobrevolar el Japó va passar a demanar “un càstig enorme”. Ahir, a través d’un portaveu, va avançar que “caldrà parlar amb Washington sobre com implementar els actius més forts possibles per aïllar Pyongyang”, sense especificar res més.
Sembla evident que la comunitat internacional tindrà moltes dificultats per limitar-se a mantenir l’equilibri diplomàtic entre el bloc occidental i la Xina i Rússia, els dos dics de contenció de què disposa Pyongyang a l’ONU. En definitiva, entre les declaracions enceses de Donald Trump i la temperància de Vladímir Putin (burleta) i de Xi Jinping (continguda).
Fins ara només s’havia pogut arribar a limitar les exportacions nord-coreanes per valor d’un terç del seu total, però l’escalada nord-coreana no només no s’atura sinó que s’agreuja perillosament. Estem entrant, doncs, en un escenari molt delicat, en el qual hi ha marge per intensificar les sancions sense alterar excessivament l’equilibri diplomàtic, si del que es tracta és que no es tensi massa la corda entre els EUA i Rússia i la Xina, però en què ningú no pot assegurar que això tingui cap efecte en Kim Jong-un. Que és a qui s’ha d’aturar.
