El perill de la cançó de l’enfadós amb les llengües a Catalunya

El castellà té uns índexs de coneixement que freguen el 100% en totes les franges d’edat

Els mitjans de comunicació i les xarxes bullen novament amb la mateixa cançó. No pas cantada per Cs, el PP o el govern espanyol sinó pel PSC amb el seu posicionament sobre les llengües i la immersió lingüística. Diuen que des de la tardor de 2017 la situació política que vivim invalida els pactes civils forjats a la Transició per ser un sol poble. És curiós que el PSC digui que els nacionalismes han instrumentalitzat la llengua amb un ús partidista perquè el català s’ha associat a la causa independentista. Quin nacionalisme els invalida? Qui ha menystingut i deixat de banda per posicions partidistes la llengua del país? N’hi ha prou amb tenir presents força debats al Parlament del país d’aquests últims temps.

Fer batalla política de la llengua em sembla irresponsable. Fer creure que el castellà no té prou entorn d’ús per ser après, que no s’aprèn en algunes escoles o que és menystingut em sembla irresponsable i una solemne falsedat. Vegeu l’últim Informe de Política Lingüística que acabem de presentar. Hi destaquem que el castellà té uns índexs de coneixement que freguen el 100% en totes les franges d’edat, que 9 dels 10 canals de televisió més vistos a Catalunya emeten en castellà o que es fan un 7,7% de sentències judicials, un 9,39% de documents notarials i un 8,79% de documents mercantils en català. 

Hi guanyarien els alumnes amb el posicionament socialista sobre l’educació i les llengües? Hi guanyarà algú? Què?

Qüestionar que el català sigui la primera llengua de l’escola i la base de la cultura escolar i vehicle en la docència em sembla perillós. D’entrada, l’avaluació a l’educació primària i secundària evidencien que els resultats de les competències en llengua catalana i castellana són similars. Un model més que mai necessari perquè la població nascuda a l’estranger ha passat d’un 1,5% el 1981 al 18,2% actualment, amb llengües primeres diferents del català i el castellà: àrab, romanès i amazic, les més freqüents. Sí que tenim l’obligació de promoure una apropiació, la de la llengua del país per a tots els ciutadans per igualar drets i oportunitats econòmiques i socials. Una apropiació compatible amb el respecte a la diversitat lingüística i a la realitat sociolingüística. El sistema educatiu de Catalunya involucra amb èxit els nouvinguts, de manera tranquil·la, amb respecte i tolerància, amb domini del català i el castellà en acabar els estudis obligatoris i sense que sigui obstacle a l’aprenentatge de llengües terceres, o quartes, com a la Val d'Aran.

Voler fer trontollar aquest sistema apel·lant a un model plurilingüe i la defensa de la diversitat com a escut disfressa un engany. La trampa de voler fer-nos renunciar al model educatiu, vàlid i vigent, que capacita tothom per optar a la llengua del país, sigui quin en sigui l’origen. Imprescindible avui encara més perquè Catalunya sigui una única comunitat, modelada per l’heterogeneïtat cultural i lingüística. Hi guanyarien els alumnes amb el posicionament socialista sobre l’educació i les llengües? Hi guanyarà algú? Què?

Com la cançó de l'enfadós, ara el PSC obre novament la porta a harmonitzar-nos, també lingüísticament. Quina por fa en aquest context sentir propostes de pluralitat lingüística, quan hem viscut durament el tancament al reconeixement essencial de la pluralitat nacional i a les pròpies competències de Govern.

El PSC reobre el debat sobre la immersió lingüística