21/06/2021

Un estiu sense exclusions

3 min
Aquests dies, les escoles deixen pas a les colònies i activitats d'estiu.

Aquesta setmana entrem de ple en el període estival i arriba una escena anual clàssica: les escoles tanquen les portes i les entitats de lleure les obren per rebre milers d’infants que participaran en colònies i casals. I encara que hem pogut garantir un final de curs per a tots els infants de Catalunya, malauradament no podrem assegurar una participació igualitària de tots els nens i nenes en les activitats de lleure a l’estiu. Diríem que aquesta assignatura ens queda pendent, de nou, aquest curs escolar.

Hi ha evidències científiques que mostren que les activitats d’educació en el lleure a l’estiu són experiències úniques que contribueixen al desenvolupament d’infants, adolescents i joves. No obstant, algunes de les desigualtats més significatives en relació a les oportunitats educatives es donen en l’accés a les activitats de lleure. A Catalunya s’ha constatat que després de la incipient recuperació de la crisi econòmica anterior, només un 44% dels infants participaven en activitats de lleure educatiu a Catalunya. La desigualtat més greu es materialitza en el fet que els infants de famílies en situació vulnerable destinen un 50% menys d’hores a la setmana a activitats de lleure que els més afavorits, i ocupen aquell temps amb recursos educativament menys estimulants, com veure televisió, jugar a vioeojocs o simplement estar al carrer.

Aquest estiu preveiem que aquesta desigualtat en l’accés al lleure sigui encara més profunda. A tall d’exemple, recentment Caritas va alertar que s’havia triplicat el nombre de famílies ateses que viuen sense cap ingrés a la ciutat de Barcelona. En concret, el febrer del 2020, abans de l’inici de la pandèmia, aquestes famílies representaven un 8,2%, mentre que el mateix mes d’enguany aquesta xifra es va enfilar fins al 26,2%.

Com a Fundació Pere Tarrés l’any passat ja vam comprovar que el 30% de les famílies sol·licitants de beques d’estiu havien demanat una beca d’aquestes característiques per primer cop assegurant que estaven en una situació de vulnerabilitat sense precedents en la seva vida. El 76% estaven sota el llindar de la pobresa, el 33% havien perdut la feina per la crisi derivada de la pandèmia i el 42% no estaven rebent cap ajut social. Una situació molt alarmant.

Havent passat ara un any i mig des de l’inici de la pandèmia, la previsió per aquest estiu és que hagi augmentat l’exclusió entre de les famílies i infants que ja eren vulnerables, així com el nombre d’infants que cauran per primer cop dins d’una situació de vulnerabilitat social.

Davant d’aquest panorama desolador per a la infància i les seves famílies, les iniciatives de lleure educatiu es converteixen en una oportunitat educativa per a aquells i aquelles que han estat més colpejats per la crisi del coronavirus. Entre altres coses, aquestes activitats poden fer possible que cap infant no s’hagi de preocupar d'on dinar o berenar quan s’acabi l’escola. A més de proporcionar-los l’oportunitat de jugar i fer activitats físiques a l’aire lliure, en lloc de passar tres mesos davant les pantalles del mòbil o la televisió. Els casals o les colònies d’estiu es converteixen en una eina necessària per a aquests menors ja que, més enllà de distreure’s, també adquireixen unes vivències estimulants i nous coneixements que els aparten d’unes preocupacions diàries impròpies de la seva edat.

Hi ha un ampli consens a l'hora de considerar que l’educació és un procés que es dona en tots els àmbits de la vida, inclòs el del lleure. Amb tot, en ple segle XXI encara hi ha molts infants que no poden gaudir d’aquestes activitats de lleure educatiu imprescindibles tant per a la seva formació com per al seu desenvolupament individual, col·lectiu i emocional. Així doncs, el repte és clar: un estiu sense exclusions.

Rosalina Alcalde és cap de metodologia i estudis de la Fundació Pere Tarrés