Estrenes d’Artur Carbonell com a director teatral (1935)

De la crítica publicada a Mirador (16-V-1935) per Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006), periodista que, des del 1939, signaria amb el pseudònim Sempronio.El Palau i Museu de Maricel de Sitges ofereix fins al 22 de març una exposició retrospectiva dedicada al pintor i home de teatre Artur Carbonell (Sitges, 1906 - 1973), valorat en aquest article com a director teatral i escenògraf. El 31 de gener farà 120 anys del naixement de Carbonell, i el 2 de juliol es compliran 20 anys de la mort de Sempronio.

Els elements del Lyceum Club, seguint el bon costum iniciat la primavera passada, ens han donat en la d'enguany una vetllada teatral interessantíssima a tot ésser-ho, celebrada també al teatre Studium. Fa molt de temps que en les pàgines dels periòdics es parla abundosament de teatre amateur. Desgraciadament, la majoria dels amateurs catalans es limiten a mal representar comèdies, seguint en tot —i amb els desavantatges naturals— les petjades dels comediants professionals. Per això les vetllades del Lyceum Club tenen un valor d'exemplaritat que les diferencia notablement dels esforços similars. Sota l’ensenya del Lyceum Club, el teatre és realment estimat i hom hi cull aquelles flors d'espiritualitat i de finor que no es conreen en el nostre camp professional. El millor intèrpret teatral del Lyceum Club és, indiscutiblement, el seu director, Artur Carbonell. Intèrpret de l'esperit i de les intencions dels autors. Les seves realitzacions són admirables i definitives. Aquesta vegada, per a l'obra d'Eugene O'Neill [Nova York, 1888 - Boston, 1953] Abans de l'esmorzar, compongué un interior modest, d'un punyent realisme, saturat d'aquella atmosfera de cansament i de derrota, com devia voler l'exigència de l'autor. Per al deliciós Sopar d'adeu, d'Arthur Schnitzler [Viena, 1862 - 1931], Artur Carbonell creà un elegant esbós de restaurant modern d'acord amb la lleugeresa i gràcia de l’obra. I on el nostre artista es superà, fou en el misteri profà de Luigi Pirandello [Agrigent, Sicília, 1867 - Roma, 1936] A la sortida. L'escena era impressionant de debò. Imagineu una tanca blanca de cementiri, de la qual emergia un xiprer. I uns arbres a primer terme. Però tot això banyat per una llum d'irrealitat, en la qual es fonien el blau i el rosat del capvespre, en una fusió absolutament poètica. Bastaria la tasca de director i d'escenògraf d'Artur Carbonell per a catalogar entre les millors experiències teatrals catalanes, aquestes dutes a terme pels coratjosos elements del Lyceum Club. [...] Fidels al que nosaltres creiem la veritat, hem de dir que l’obra A la sortida no és pas una peça molt a propòsit perquè una sola audició la imposi al públic. D'una primera representació, l'espectador en treu la conclusió que es tracta d'una exhibició del joc teatral i filosòfic del gran autor sicilià. Hom en caça, a l’atzar, paradoxes brillants, pensaments suggestius, una indefinible sensació de vida i de desig... Però el sentit total de l’obra, confessem se’ns va escapar.