Feminisme gamberro
El canal 33 ha estrenat una sèrie que no s’assembla a cap altra que hàgiu vist. X, la sèrie està escrita, dirigida i interpretada per Mònica Barrio i Marina Congost. És un collage audiovisual que inclou converses improvisades, paròdies de concursos, esquetxos de ficció, col·laboracions de persones de diferents àmbits i col·lectius i muntatges amb imatges d’arxiu. Tot plegat es passa per una mena de trituradora feminista d’estètica vintage amb la voluntat de crear un espai televisiu ple de creativitat, amb esperit de denúncia, mirada crítica i molta divulgació per intentar sacsejar l’espectador. És una mena de tornado amb perspectiva de gènere que comença, arrasa tot el que pot i en quinze minuts desapareix deixant-te amb la sensació que no t’has pogut refer de tots els inputs que han fet saltar pels aires. I destaca per un fet essencial que costa moltíssim de trobar a la televisió: dones fent humor de manera desinhibida, valenta i desacomplexada. I marca les diferències en un aspecte bàsic respecte al que és habitual, i és que elles tenen coses a dir. No són els espeternecs humorístics de la tonteria i provocar la riallada buida. Perquè hi ha vegades que l’humor serveix per recordar-te que hi ha coses que no fan gràcia i que només l’embolcall de la paròdia, l’astracanada, la ridiculització o l’exageració permeten posar un filtre que ens alerta de fins a quin punt és dramàtica la realitat.
De moment se n’han emès dos episodis: Violència, sobre l’agressivitat que s’exerceix sobre les dones i la cultura de la violació, i La victòria, que dispara contra la cosificació de la dona, la seva explotació per part del patriarcat i l’àmbit publicitari com a espai de la normalització d’aquesta situació. El de dilluns a les 22.15 h es titula Pets vaginals (es repeteix el dimarts a les 00.15 h) i el de la setmana següent Barbie girl.
En el primer programa, els esquetxos Fills sans del patriarcat et deixen el somriure glaçat perquè no només reprodueixen conductes masclistes molt bèsties que tenim perfectament integrades, sinó que ens alerten de com s’hereta i es transmet una generació rere l'altra. En el segon capítol, el concurs Match i matxi serveix per crear una metàfora de la dominació de l’home i té, com a premi final, un ventre de lloguer.
Una advertència: no tothom està preparat per veure aquest programa. X, la sèrie no és apte per a matxirul·los, falsos aliats feministes, mansplainers, heteronormatius caducats i senyors agombolats en els propis privilegis. Si aquests espècimens s’exposen al visionat d’X, la sèrie experimentaran símptomes com els ulls en blanc, esbufecs, inquietud de cames i canvi de canal. En general no té cura però estigueu atents no fos cas que en tinguéssiu algun assegut al vostre sofà i no us n’haguéssiu adonat.
