Ferrocarrils i velocitat (1931)

De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), a La Publicitat (11-II-1931). Demà passat farà noranta-cinc anys de la publicació d’aquesta peça reveladora dels hàndicaps endèmics del sistema ferroviari espanyol. Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la ‘fill’ per evitar la confusió amb el seu pare, Gonçal de Reparaz i Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), diplomàtic de carrera i també geògraf i periodista.

[…] L’home té la dèria de la velocitat. Almenys l’home de civilització occidental. Vol batre rècords, vol anar sempre més de pressa. [...] En aquesta matèria i, pel que fa als ferrocarrils, la unitat més lògica i comprensible de mesura és la de quilòmetres per hora. [...] La velocitat màxima dels ferrocarrils arriba, als Estats Units, a 115 quilòmetres, a Anglaterra i França, a 100, a Alemanya, a 90. Però això, cal repetir-ho, són velocitats màximes, i el que a nosaltres ens interessa són les velocitats mitjanes, les velocitats normals de les grans línies –de les grans línies i no de línies excepcionals de muntanya–. I consti que parlem sempre dels expressos, és a dir, dels trens més ràpids. [...] En el cas d’Espanya, fet un càlcul en cinc de les línies que podem considerar com típiques entre les principals (de Madrid a Sevilla, Barcelona-Hendaya i La Corunya, i de Barcelona a València), després d'una munió de sumes i divisions, ens surt exactament –ai, que poc!– 52 quilòmetres de mitjana, en lloc dels 79 amb quatre hectòmetres dels expressos de la veïna França! Una diferència “insignificant”, no de mitja dotzena, sinó de vint-i-cinc quilòmetres la mitjana! I observi's que només hem pres en consideració els trens més ràpids. El ràpid entre els ràpids –el Sud-Exprés de luxe Madrid-Hendaya– fa els seus bons 56,7 quilòmetres per hora (heu llegit bé: cinquanta sis amb set dècimes). (L'exprés número u, en canvi, ja cau a 46,8!) Tots els altres són ben a sota: el Madrid-Barcelona arriba segon honorablement amb 54,4, l’"exprés de luxe" Madrid-Sevilla, ve tercer amb 53,3... Hom podrà objectar que aquests expressos han de recórrer regions més o menys accidentades i no sempre favorables a les comunicacions. Però, en canvi, de Barcelona a València tot és pla al llarg del litoral. Doncs bé: el més ràpid dels expressos, el més directe, el 503-704 de les 15 hores, triga en fer el seu recorregut set hores amb trenta-dos minuts, el que vol dir que té una velocitat comercial de 48,8...

[...] Cal, però, fer justícia: si no en el cas de l'exprés-carreta de Barcelona a València, almenys en diverses de les altres línies, les condicions físiques no afavoreixen les comunicacions ferroviàries. La nostra Península, per la seva condició física, dificulta les comunicacions en lloc de facilitar-les. És un dels més grossos hàndicaps que la naturalesa li ofereix a l'home. Però, de totes maneres, els ferrocarrils podrien estar bon tros millor... S’ha de fer molt en aquest sentit, encara. […]