Festivals Stravinsky (1925)
De la crítica de Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) a Revista Musical Catalana (IV-1925). Ahir va fer 140 anys del naixement d’Igor Stravinsky (Oranienbaum, 1882 - Nova York, 1971). Segons el compositor i tractadista Manuel Valls, l’influx a Catalunya del músic rus es copsa en l’obra de Xavier Montsalvatge, si més no en el procediment compositiu i en l’orquestració.
Ha vingut al Liceu, amb tot el furor i amb tota la malícia i violència de raça, l’eslau Igor Stravinsky, un dels primers i més ardits representants de la música del nostre temps agitat, lliure de tota tradició, de tot idealisme i de tota trava. [...] L’interès principal d’aquests Festivals Stravinsky podem dir que culminà i es concentrà en les primeres audicions, dirigides pel mateix autor, del tan discutit Octet, de la famosa Història del soldat, que figuraven en el programa del segon festival i del Concert per a piano, instruments de vent, contrabaixos i timbales que ens fou donat en el tercer i darrer festival. El Rag-time del primer festival fou només un avant-goût excitant, un breu i oportuníssim tast de tot això que constituí entre els nostres músics i entre els nostres artistes en general, durant alguns dies, la més picant i aguda nota d’actualitat. En elRag-time, escrit sobre uns ritmes trencats de dansa negra de cabaret, s’hi troba, no solament l’ambient sensual, sinó també tot l’ambient baix, pervertit i degenerat de la nostra època. Ens feu l’efecte d’una boutade grotesca, clownesca i de ben mala llei, amb tendències marcadament mercantilistes, d’una molt vaga i molt dubtosa estètica. És una caricatura grotesca i fortament acusada, composta, això sí, amb la grapa d’un veritable connaisseur. Tant l’Octet com la Història del soldat (en la forma parcial i incompleta en què ens ha estat donada) són obres que a la primera audició desconcerten però que hom sembla explicar-se-les i capir-les millor sobretot després d’haver sentit el seu Concert de piano, la penúltima de les seves obres. Aquelles obres esbrossen el camí que condueix a aquesta, però no són ni de molt tan reeixides ni tan concretament resoltes. [...] Completaven els programes d’aquests festivals moltes obres ja conegudes del nostre públic. [...] En les peces per a cant excel·lí notablement la nostra reputada cantatriu Mercè Plantada, la qual estigué superba en la manera de dir i d’interpretar aquestes obres, totes elles molt dificultoses, que sols al talent d’una gran i completa artista poden ésser confiades. [...] L’Orquestra Pau Casals i sobretot els seus professors solistes foren veritablement posats a prova en moltes de les obres executades, i val a dir que no desdiren del braç ni del temperament de Stravinsky i venceren heroicament. Repetidament, enmig de llargues i unànimes ovacions, fou aclamat el mestre Igor Stravinsky, el qual s’ha fet ja a Barcelona un públic de fervents i incondicionals admiradors que segueixen amb viu i palpitant interès l’evolució i tot el descabdellament de la seva obra tan suggestiva i sorprenent com forta i personal i de veritable transcendència per a l’esdevenidor de la música. Nosaltres admirem el seu geni musical innegable, encara que ni la seva estètica ni la seva idealitat siguin, ara com ara, ni de molt, les que nosaltres, llatins irreductibles i catalans inèdits, somniem.
