Gorton and Denton és una circumscripció electoral de l'àrea metropolitana de Manchester. On abans hi havia mines i indústria tèxtil ara hi ha pobresa. A Gorton and Denton es van celebrar eleccions dijous i l'escó se'l van emportar Els Verds, seguits per la formació ultradretana Reform i, en tercer lloc, els laboristes. Els conservadors ni van aparèixer. El resultat demostra com està canviant el mapa polític del Regne Unit. Però hi ha una cosa més interessant: Els Verds van guanyar gràcies al vot musulmà.
Europa té un problema amb l'islam. Amb força freqüència es parla genèricament del “problema de la immigració” perquè el receptor, ja sensibilitzat, entengui que la referència és molt concreta: “els musulmans”. Evidentment, hi ha un problema col·lectiu amb el radicalisme islamista i les seves atrocitats.
Però hi ha una cosa més profunda, una alteritat que una part de la societat considera insalvable. Des de l'habitual “els musulmans no s'integren” fins a la teoria conspiratòria del “gran reemplaçament” poblacional, que subscriuen des de Marine Le Pen fins a Donald Trump quan discurseja sobre la decadència europea; des dels furiosos al·legats islamòfobs d'Oriana Fallaci fins a la resignació de Michel Houellebecq a la seva novel·la Submissió, el debat és real. I impulsa la ultradreta.
Tornem a Gorton and Denton, on el 47% de la població és musulmana (bàsicament d'origen pakistanès). Gorton and Denton sempre va ser un feu laborista. Fins ara. Per què han guanyat Els Verds? Per Gaza.
La candidata ecologista, Hannah Spencer, va distribuir milers d'octavetes en urdú amb el missatge següent: "Empenyem una vegada més els murs que van caient. Els laboristes han de ser castigats per Gaza. Reform ha de ser derrotat i cal votar Els Verds. Vota Els Verds perquè els musulmans disposin d'una veu forta".
I l'electorat musulmà de la circumscripció, que a les eleccions generals del 2024 s'havia abstingut massivament, es va bolcar a favor de Hannah Spencer. Durant la campanya, tant els laboristes com la ultradreta de Reform havien acusat Els Verds de “fomentar l'odi”.
El fet és que els electors musulmans existeixen. Són una força considerable al Regne Unit i encara més considerable a França, el país europeu amb la comunitat musulmana més gran: gairebé set milions de persones.
Els antics equilibris socials es desfan davant de la nova realitat. França Insubmisa, el partit d'esquerra radical fundat i dirigit per l'exsocialista Jean-Luc Mélenchon, fa anys que festeja l'electorat musulmà. Resulta una mica absurd parlar d'“electorat musulmà” com si fos una cosa homogènia, encara que hi ha qüestions que clarament el mobilitzen. Gaza, per exemple. O el respecte als seus hàbits religiosos.
D'aquesta manera, un partit tan laic i feminista com França Insubmisa es veu obligat a deixar de ser-ho quan s'aborden assumptes com el hijab, el nicab i el burca o l'estructura patriarcal que caracteritza, en general, les comunitats musulmanes. Una altra conseqüència derivada de l'aliança entre esquerrans i musulmans és un antisemitisme creixent. (Tant jueus com palestins són semites, però tots entenem contra qui es va quan es parla d'antisemitisme.)
A la campanya de Gorton and Denton, Els Verds han parlat més de carn halal i de mesquites, i d'islamofòbia, que no pas d'ecologia.
Nazir Afzal, degà de la Universitat de Manchester, antic fiscal i musulmà (no del tot típic: és vegetarià i té gos), va publicar divendres a The Guardian un article en què, amb motiu del Ramadà, es queixava que ell i qualsevol altre musulmà britànic havien d'enfrontar-se diàriament a “l'hostilitat, la sospita, la discriminació, l'abús" i, amb certa freqüència, "a la violència i l'exclusió".
La “qüestió musulmana” creix en importància. Tant a la política com al carrer.
