Francesc d’A. Galí, pintor i pedagog (1924)

Del pintor, crític i historiador Rafel Benet (Terrassa, 1889-Barcelona, 1979) a D’Ací i D’Allà (VIII-1924). El dictador Primo de Rivera havia tancat l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art fundada i dirigida per Francesc d’Assís Galí (Barcelona, 1880-1965), pintor i pedagog mort avui fa seixanta anys. Per evitar la censura, Benet no esmentava aquell cas a l’article, però deia que circumstàncies “providencials” permetien que Francesc d’A. Galí pogués dedicar-se de ple a la feina artística. El 1931 va fer un cartell antològic: el dedicat a l’Orquestra Pau Casals. Com a director general de Belles Arts de la República, Galí va protegir durant la guerra milers d’obres d’art.

Han passat molts anys des que sortírem de l'escola particular d'en Galí, però recordem amb joia els temps passats en aquell cenacle, en aquella hora que encara no havien arribat de ple a la nostra terra les inquietuds estètiques ultranceres. En l'Escola d'Art d'en Galí, entre el 1908 i el 1912, es trobaven aplegats un nucli de xicots que avui ocupen llocs preeminents dintre la nova generació d'artistes. Recordem alguns noms: Esteve Monegal, aleshores pintor, avui escultor; Francesc Vayreda, Josep Aragay, Ignasi Mallol, Manuel Humbert, Jaume Mercader, Joan Mirambell, Antoni Puig-Gairalt, Josep Armengol, Nicolau Rubió, Marian A. Espinal, Cèsar Martinell, Ramon Raventós, etc., etc. Tota una plèiade entusiasta de gent prometedora i amb grans ambicions. La figura d'en Galí posava més audàcia i més consistència als nostres somnis. En Galí era, abans que tot, un mestre, que per dir-ho d'una manera o altra, es treia de les entranyes el que a nosaltres ens mancava. […] Podem dir que en Galí ens educà en la lògica i en la passió. […] Altres més que jo us podrien parlar de la feina d'en Francesc Galí en l'educació artística dels estudiants d'arquitecte i de l'obra magnífica de l'Escola dels Bells Oficis. No és escaient que parli d'aquestes bones feines del mestre; podrien fer-ho molt millor alguns dels antics deixebles arquitectes, alguns dels deixebles de l'Escola de Bells Oficis. Solament direm que en Galí, darrera de l'ensenyament, s'ha sacrificat massa com a pintor: no podia gairebé pintar. Actualment, per circumstàncies que no gosem anomenar providencials, en Galí podrà pintar de valent i recobrar per a la seva obra de pintor els anys que ha donat gairebé sencers a les joventuts artístiques de la seva terra. En Galí, en aquests darrers temps, havia fet aparició en el nostre moviment pictòric amb aportacions bellíssimes com la del tapís d'alta llisa exposat a les Galeries Laietanes; com l'aportació pictòrica del Concurs Plandiura, en el qual meresqué justa recompensa; com la de la decoració dels mobles del menjador d'en Lluís Guarro i altres col·laboracions al nostre moviment, purament pictòriques, plenes d'optimisme i originalitat. Ara treballa en la decoració de la Seu Nova de Lleida. Els seus estudis i cartrons estan avançadíssims. Els murs de l'absis de la Seu neoclàssica es revestiran amb belles figures plenes de la robustesa arcaica dels grecs i de la gràcia cristiana. A la fi en Galí ha trobat uns murs dignes del seu geni de decorador [encara no s’havia revelat com a excel·lent cartellista].