La fundació Bernat Metge (1922)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Joan Estelrich (Felanitx, 1896 – Paris, 1958) a 'La Revista' (I-VII-1922). Aquest octubre compleixen cent anys les edicions Bernat Metge de clàssics grecs i llatins traduïts al català. Estelrich va ser el primer director d’aquesta empresa cultural impulsada per Francesc Cambó. Un segle després continua vigorosa amb el suport de successives generacions de lectors. Portada d’un volum del 1929 (col·lecció pròpia).
El nostre Ressorgiment nacional palesa les seves virtuts fecundes suscitant en el nostre poble, especialment en les seleccions intel·lectuals, un àvid afany de saber positiu i humà, d'educació de l'ànima. Les nostres lletres pròpies, tot just renascudes, no poden satisfer, però, per causa de llur insuficiència, les necessitats de lectura d'un poble modern i complex. No tenim nosaltres autors clàssics, pròpiament dits, o els tenim en quantitat escassíssima. I això és tal volta la conseqüència més dura de la dissort històrica que no ens permeté participar, com de dret ens pertanyia, en els beneficis vivificadors del Renaixement triomfant. [...] I ara, després de quatre tristíssims segles estèrils, sentim, més fortament que qualsevol altre poble, la fretura d'aquell sòlid nodriment. Reviscudes les nostres lletres en ple romanticisme, resten en gran part mancades de l'ingredient clàssic que les faci perdurables. Ens cal l'estudi fervorós de l'antiguitat greco-llatina. I ens cal, no com un luxe d'arribistes, sinó com la necessitat de fruir una noble herència que ens pertany i no havíem pogut gaudir-ne encara. [...] Sense beure en les nostres fonts naturals, Grècia i Roma, s'alteraria míserament el nostre sentit cultural. Així, si volem fortificar la nostra mentalitat, ens hem d'anostrar íntegrament aquell heretatge, enriquit encara amb les aportacions dels humanistes de tots els temps i de tots els països. Com aconseguir-ho? L’escassa cultura clàssica que tots generalment tenim a Catalunya, ens l’hem feta, més o menys, per medi d’edicions i traduccions estrangeres. I aquestes, més que acostar-nos als antics, potser ens en allunyaven, pels obstacles naturals de tantes interpretacions mitjanceres. Perquè els autors antics es trobin situats a l’abast nostre, convé eliminar aquells obstacles. I l’única forma d’obtenir-ho és oferint al nostre poble els autors clàssics, en edicions catalanes, en traduccions al català. Treballs isolats, orientats a tal objecte, no han mancat al nostre Ressorgiment. Quan Catalunya s’alça de bell nou, tornen també els catalans a l’amor de les llengües i les lletres antigues. Els noms de Bergnes de les Cases, Balari i Rubió i Lluch il·lustren el nostre Ressorgiment humanista. Sobretot, de principis de segle ençà, comencen els grans autors d’ésser divulgats honestament entre nosaltres, ja sense intermediaris. És un deure recordar excel·lents versions i pacients estudis d’Artur Masriera, Lluís Segalà, Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber, Lluís Nicolau, Carles Riba i alguns altres. Però, encara, l’obra no ha estat, en conjunt, prou metòdica, triada, crítica, exigent. Ara la Fundació Bernat Metge començarà per a donar a l’empresa unes normes, un mètode, una disciplina, un sentit estructural de totalitat, perquè sols així el nostre esforç resultarà ben compensat i podrà influir en què el nostre Ressorgiment nacional esdevingui verament clàssic. [...]
