27/01/2018

28/1: Fronteres sagrades

1 min

Davant de les fronteres, hi ha dues actituds possibles. Una, la que considera que les fronteres han de ser el producte de la decisió democràtica de les persones, lliurement expressada, i que per tant s’han de poder modificar a través de les urnes. Dret a l’autodeterminació i deure de negociació. L’altra mirada és la que diu que les fronteres han de ser sagrades i intocables. Que han de quedar-se com estan, totes, encara que la gent les vulgui canviar. Fantàstic. La pregunta als qui ho veuen així és quin dia van esdevenir sagrades. Per què són sagrades les fronteres que hi ha ara i no ho eren les de fa deu anys o vint o trenta o cent? ¿Hem de tirar enrere la unificació alemanya, el naixement dels estats postcolonials, el desmembrament de l’Imperi Soviètic? ¿O quan van passar totes aquestes coses les fronteres encara no eren sagrades, només ho són ara? Si la unitat de la nació espanyola és sagrada, ¿com és que es va trencar al XIX amb la independència de Cuba i les Filipines, que formaven part de la nació espanyola segons la Constitució vigent? França hauria de recuperar Algèria? ¿Hem arribat a un punt de perfecció en què ja no cal tocar res, perquè totes les fronteres són finalment justes, lògiques i sublims? A mi, francament, no m’ho sembla.

stats