El general Primo de Rivera es retracta (1925)
Peces històriques
Article del dictador Miguel Primo de Rivera Orbaneja (Jerez de la Frontera, 1870 - París, 1930) al diari La Vanguardia (23-X-1925). Transcrivia l’original que aquell mateix dia sortia al diari La Nación, de Madrid. Traducció pròpia. Avui fa cent anys que els dos diaris (i potser altres de l’estat espanyol) van publicar aquest text on aquell general que governava Espanya des de feia dos anys es retractava de les seves antigues opinions regionalistes. Declarava estar convençut que el regionalisme portava al separatisme i que era perillosa tota doctrina que acceptés la personalitat política de les regions. El periòdic madrileny La Nación era el portaveu d’Unión Patriòtica, partit fundat pel mateix Primo de Rivera.
Com a article de fons publica aquesta nit el nou periòdic La Nación les següents línies que porten la firma del general Primo de Rivera: “L’organització nacional en regions amb certa personalitat d’autonomia ha enlluernat de bona fe molts homes polítics i ha trobat amor més o menys raonat (poques vegades l’amor ho és) en els pobles als quals se’ls promet. Però jo voldria cridar l’atenció sobre el perill que per a la unitat i fortalesa de la pàtria es deriva de la mera acceptació d’aquest criteri, i sobre com és de fàcil i inevitable passar del concepte regió al de nació, o sigui al de disgregació. És a dir: a desfer l’obra que varen iniciar Isabel i Ferran i que va afirmar la divisió provincial de l’any 1833. El perill és lògic. El concepte de regió és científic i el de nació ha estat realitat, per la qual cosa té força pròpia que s’imposaria saltant sobre aquell davant del més petit deliri. En descàrrec de la meva consciència, faig aquests aclariments perquè he estat durant anys partidari de la divisió regional política, administrativa i judicial; i no voldria, per si de cas contagiés a algú amb la meva bogeria, deixar-lo en la ignorància de la meva rectificació de judici. No és el primer cop, i espero que no serà l’últim, que reconegui i proclami els meus errors. Descentralització? Això són figues d’un altre paner. A la província cal donar-li tot allò que sigui compatible amb la sobirania i bona marxa de l’Estat; de la regió ni parlar-ne, doncs allò que aquest tema esperona a Espanya va de dret i irremeiablement (aquest és avui el meu parer sincer) cap a refredar els llaços d’afecte, a crear pugnes, a afeblir l’Estat i la nació, a fomentar ambicions difícils de sadollar i a descompondre solidaritats que són precises, a desintegrar esforços i a danyar Espanya. Un quart de segle guardant silenci sobre la regió, generalment màscara del separatisme, o d’un nacionalisme que l’encobreix malgrat sigui de bona fe, i Espanya s’haurà deslliurat d'un dels seus perills més greus. Units per a triomfar i patir fins a la mort, pensem que tot visca! regional resta esplendor al visca Espanya!, que ha de ser l’únic crit amb què els espanyols expressin el seu exaltat amor a la pàtria”.
