La gravetat dels crims contra la humanitat que Israel està cometent a Gaza estan fora de dubte, i després de dos anys de morts i destrucció televisada a tota hora, davant la passivitat internacional, ningú no pot esperar que una societat democràtica i mitjanament informada no reaccioni.
Ara bé, fidels al consell de “no desaprofitis mai una bona crisi”, el PP i el PSOE estan esprement el seu paper agitador d’una forma tan exagerada que ja fa dies que hem passat la ratlla de la justa indignació per entrar en el terreny de la maniquea dinàmica electoralista, amb acusacions de brotxa gruixuda de tu amb els genocides i jo amb les víctimes, o tu amb els terroristes i jo amb els jueus.
Estic segur que els lectors ja fa temps que han tret les pròpies conclusions sobre la matança de Gaza i saben que és el resultat d’una espiral infernal de dècades que ens ha portat fins aquí. Veure el soroll interessat que n'estan fent el PSOE i el PP, sobretot el PSOE perquè és qui està al govern, fa basarda. Tots dos s’estan lliurant a la polarització espanyola per tema interposat, Israel i Palestina, amb una violència verbal que més que voler proposar solucions busca assenyalar amb el dit la maldat de l’adversari.
Tots dos partits se senten còmodes en aquest terreny simbòlic perquè Espanya té un pes menor en el concert internacional i les seves decisions no tenen grans conseqüències, però sentir parlar de no barrejar política i esport com fa el PP, o donar visques als drets humans, com fa el PSOE després d’haver callat quan a Espanya hi havia pesos polítics i càrregues policials contra població pacífica que volia votar, converteix una posició raonable en un argumentari conjuntural que no resisteix la prova del cotó fluix de la coherència.
