17/06/2020

Passant comptes: la rebaixa de les taxes universitàries

4 min
Manifestació a plaça Sant Jaume d'estudiants i professorat de la Univesitat de Barcelona contra les retallades, l'octubre del 2011

Recorden allò de “Plató, Aristòtil i les taxes universitàries” (ARA, 13/03/2019)? Ha arribat l'hora de passar comptes (sempre cal passar comptes a les polítiques públiques). Primer, perquè el govern central del país més descentralitzat del món ha harmonitzat encara més el preu de les matrícules universitàries. Segon, perquè la majoria governamental a Catalunya (JxCat i ERC) ja s'hi havia anticipat disposant una rebaixa de preus, com aspecte innegociable per als comuns de l'acord per al pressupost 2020. La concreció de la mesura ens permet avaluar-la en funció dels seus objectius declarats (assumint que són els realment perseguits), i això des de l'origen de l'aplicació de la política. Comencem, com cal: amb el diagnòstic del problema, atès que se suposa que les mesures es dirigeixen a resoldre algun problema.

El problema 1. La Gran Recessió va provocar una reducció substancial d'ingressos públics i, després d'una escalada aguda del deute públic, van arribar les retallades. En aquest context, el finançament de la Generalitat a les universitats va baixar bastant més de 200 milions d'euros entre el 2009 i el 2014. El finançament quedava greument deteriorat.

La política 1. Per pal·liar aquest problema, en el curs 2012-13 es van apujar un 66,7% els crèdits universitaris. Per evitar impactes socials indesitjables, es van introduir 6 trams vinculats a la renda familiar (a part del tram 0, corresponent a la beca del ministeri). La mitjana familiar de renda se situava entre els trams 2 i 3. El tram 6 pagava el preu màxim, i cada tram inferior gaudia d'un descompte del 10%, acumulatiu (el tram 5, un descompte del 10%; el tram 1, del 50%). En la detallada informació sobre evolució de preus i segons trams de renda s'aprecia com en el curs 2012-13 els preus augmenten per als trams 3 i superiors, queden iguals per al tram 2, i baixen per al tram 1.

Els efectes 1. Aquesta mesura va facilitar a les universitats catalanes al voltant de 100 milions d'euros addicionals que reduïen l'impacte de les retallades. A la vegada, els estudiants de famílies amb renda per sota la mitjana de Catalunya quedaven exclosos de l'augment, i fins i tot obtenien una rebaixa de preus. La tendència es va reforçar el curs 2017-18, quan es van introduir descomptes addicionals del 30% per als trams 1 i 2. Ara els preus quedaven per a les famílies de renda inferior entre la meitat i un terç dels previs a 2012.

El problema 2. En els darrers anys alguns sectors ha plantejat que l’augment de preus del 2012 havia perjudicat l’accés dels més pobres a la universitat, i havia causat una reducció del nombre de matriculats. Hi havia problema? No. El nombre de matriculats a la universitat es va reduir, però menys que el nombre de residents en edats entre els 18 i 24 anys, el gruix de la demanda potencial. De fet, la ràtio matriculats/població 18-24 va pujar! Això no hauria de sorprendre a ningú: ja hem vist que per a les famílies de renda inferior el preu de la matrícula havia baixat, en lloc d’augmentar.

La política 2. Tanmateix, s’ha aplicat una rebaixa del 30% generalitzada –més alguna modificació en el preu dels màsters que té una rellevància marginal per a qualsevol persona que conegui la composició socioeconòmica dels estudiants de màster.

Passant comptes: la rebaixa de les taxes universitàries

Els efectes 2. Ja podem passar comptes del seu impacte microeconòmic i agregat. La rebaixa del 30% ha tingut el següent efecte. En ensenyaments del Grup A (economia, dret...), el tram més baix de renda (que no tingui beca del ministeri) s’estalviarà 91 €. El tram més alt de renda se n'estalviarà 455 €. En els graus C (medicina, enginyeries...), que són els més cars, les rendes inferiors s’estalviaran 142 €, i les més altes 711 €. Curiosament, amb la unificació dels trams 3 a 6, els del tram 3 (per on se situa la renda mitjana) s'estalviaran 0 €. Els efectes de la rebaixa són molt regressius, i no resoldran cap problema d’accés dels pobres, perquè el sistema reformat no n’havia creat cap, i perquè aquests problemes es troben en etapes prèvies a la universitat. En termes agregats, les universitats deixaran d’ingressar entre 45 i 50 milions d'euros, que el pressupost els hi ha reassignat –per ara– des d’altres polítiques.

Postdata. El problema 3. Ja ho veiem venir abans del covid-19, i aquesta crisi ho ha accelerat i intensificat. Després d’uns mesos d’alleujament transitori proporcionat pels subsidis europeus, arribarà el moment de noves retallades. ¿Com s’ho farà el govern per pal·liar un efecte tan destructiu per a la universitat com es va evitar fa 10 anys amb l’augment selectiu i progressiu de preus? ¿No seria millor haver posposat la reducció de taxes fins que s'aclarís el panorama pressupostari? La visió imperant sembla ser la d’anar tirant, i que qui arribi ja s’ho farà. No va més enllà, i és una llàstima, perquè això ens fa retrocedir.