Si hem de posar vacunes de covid cada any, calen infermeres
Les dades actuals del covid-19 ens permeten ser optimistes, amb una baixa incidència (40 casos per cada 100.000 habitants) i, per tant, encarem amb esperança un trimestre que, a les infermeres d’atenció primària, ens portarà segur molta feina. Començant per la quarta dosi de la vacuna del covid-19 i la vacuna de la grip per a les persones de més de 60 anys, malalts vulnerables i professionals de la salut.
Nosaltres, les infermeres, vacunem, i durant la pandèmia hem fet un sobreesforç administrant fins a 16 milions de dosis de vacunes del covid-19. Ho vam fer en un context complex, patint una alta pressió assistencial i després dels pitjors mesos de la pandèmia.
I ara, encarem una tardor aparentment més tranquil·la en referència als malalts de covid-19. Però ho és relativament. Les dades són bones però ens cal acceptar que el virus del covid, com el de la grip, ha vingut per quedar-se i que, segurament, cada any ens haurem de vacunar. Així doncs, aquesta feina sobrevinguda, ara la tindrem cada any. A aquesta activitat hi hem d’afegir la recuperació del seguiment dels pacients fràgils i amb patologies cròniques, en què queda molta feina per fer.
Això suposa una feina afegida per a les infermeres de primària, que, entre covid-19 i grip, haurem de posar prop de 4 milions de dosis de vacunes el trimestre que ve, i volem que Salut en sigui conscient: haurem d’administrar anualment més vacunes a la població, i cal dir que ho farem amb la mateixa professionalitat i compromís demostrat fins ara.
Però aquí, novament, cal recordar la falta d’infermeres, unes 24.000 a tot Catalunya, i concretament a l’atenció primària de salut, on hauríem de ser el doble.
Aquest dèficit, que s’ha vist agreujat durant la pandèmia, es veurà també en el post covid-19, en què caldrà un control i seguiment més exhaustiu de l’estat de salut de la ciutadania per les possibles seqüeles físiques, psicològiques i socials que se’n derivaran, i per aquelles malalties cròniques que no s’han controlat bé durant la pandèmia.
Però, a més, no hem d’oblidar que vivim en una societat cada cop més envellida, amb un increment de persones que pateixen malalties cròniques i amb una creixent necessitat de programes orientats a l’autocura i a l’autonomia en la presa de decisions en termes de salut. Un àmbit d’actuació en què les infermeres de família i comunitària som claus, i en què novament hem de posar en relleu que les ràtios actuals no s’ajusten a les necessitats reals i futures. I aquí podem recordar que hi ha informes que assenyalen que en els països que tenen prou infermeres, la salut de la població és més bona. És a dir, hi ha més qualitat de vida en aquells països que inverteixen en infermeres.
Ens cal, doncs, un sistema de salut sòlid i punter adaptat a les necessitats canviants de les persones ateses, en què es reconegui el lideratge i expertesa de les infermeres familiars i comunitàries i l’aportació que fan a la salut de la comunitat amb les seves intervencions.
El nostre compromís amb la salut de la població és total: nosaltres hi serem per acompanyar, curar i cuidar els nostres pacients, i per això, des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) fem una crida perquè totes les infermeres d’atenció primària, com cada any, es vacunin tant de la grip com del covid-19, atès que som personal de risc i tenim clar que hem de protegir els nostres pacients.
Perquè vacunar-nos no és només un acte individual per protegir-nos a nosaltres, sinó que és un acte solidari amb la família, amics, companys i amb la comunitat.
