03/02/2021

Heredia deixa el líder de Vox fora de joc

2 min
Disponible en:

Dimecres Lídia Heredia, directora d’Els matins de TV3, entrevistava Ignacio Garriga. El líder de Vox va trigar molt poc a deixar anar una dada que relacionava immigració il·legal i delinqüència. El problema de tirar de beta sempre de les mateixes dades inventades és que Lídia Heredia ja s’havia encarregat de contrastar-les. “Per què s’inventa aquestes dades? Ni l’Institut Nacional d’Estadística, ni l’Ajuntament de Mataró ni La Vanguardia reconeixen les dades que fan servir”, i a continuació li va oferir les dades de l’INE. La periodista va recórrer en múltiples ocasions a les dades del CEO, del CIS, del ministeri de l’Interior, de l’INE, de l’informe PISA... “Només perquè ho sàpiga”, li deia Heredia amb un somriure i un bon to que no va perdre mai. Garriga va gosar discutir criteris periodístics amb la seva interlocutora: “¿Cuántas veces los medios de comunicación tenéis la valentía de decir el origen de las personas que cometen los delitos?” I Heredia li va repreguntar: “I què aporta?” La resposta del convidat era tan capciosa que delatava les estratègies pròpies de l’extrema dreta. No és estrany que Vox vulgui acabar amb els mitjans públics. És obvi que partits de les seves característiques es desenvolupen amb més comoditat amb mitjans privats que s’ajustin per interessos als seus criteris ideològics. Heredia va estar magistral quan li va fer veure les incoherències del seu programa electoral: “Vostè sap que el Tribunal Constitucional diu que Espanya no és una democràcia militant. És a dir, que aquells que defensen idees contràries a la Constitució tenen el dret a fer-ho. Per tant, la seva proposta d’il·legalitzar els partits que no accepten la indissoluble unitat d’Espanya és inconstitucional. El Tribunal Constitucional ja ha dit que això no és constitucional”. La lògica d’Heredia era tan rotunda que un Garriga atrapat va desafiar-la: “¿Estamos ya ilegalizando planteamientos políticos?” I Heredia, burleta, li va respondre. “No ho sé. Digui’m-ho vostè!” El líder de Vox estava desconcertat i va acabar en un atzucac a l’hora de sostenir les fal·làcies i incongruències de la seva formació.

Entrevistar líders polítics és difícil. Entrevistar líders de l’extrema dreta encara ho és més perquè la toxicitat dels seus arguments exigeix un domini de les dades i de la legislació molt gran perquè no et marquin cap gol i propaguin amb comoditat el seu discurs. L’extrema dreta és tan manipuladora i recargolada que capgira l’escala de valors. Tergiversen conceptes com estigmatització, criminalització o discurs d’odi per referir-se a arguments democràtics i drets fonamentals. Construeixen el món al revés per legitimar el seu supremacisme. I per gestionar periodísticament tot això en el ritme de conversa d’una entrevista s’ha d’estar molt preparat. Fer-ho amb tanta solidesa i amb la rapidesa d’Heredia és dificilíssim. 

stats