Els horrors del Museu (2001)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSArticle de Francesc Sanuy signat amb el pseudònim Col·lectiu J.B. Boix (Barcelona, 1936-2017) a l’Avui (28-II-2001) sobre l’escomesa dretana de fa vint-i-dos anys. Format a Itàlia i a la Gran Bretanya en dret i economia, Sanuy va participar en diverses institucions (Cercle d’Economia, Cambra de Comerç, la Fira, el Barça). Havia fet de locutor a la BBC. Era tertulià assidu a la ràdio catalana. Va ser conseller en el primer govern Pujol.

 

Segons Clausewitz, la guerra és la continuació de la política per altres mitjans. El que no va endevinar, però, és que la victòria d’un cop d'estat militar i la humiliació dels vençuts es podia perpetuar a través de la política, és a dir de les urnes, com ha passat a la Transició espanyola. De fet, les forces armades diuen que s’han modernitzat, però no es diferencien gaire d’aquest general Videla que, sense cap mostra de penediment, justifica les atrocitats comeses pel règim militar. Aquí també, després de la majoria absoluta del PP, l’exèrcit ja no es limita a seguir usant la simbologia del franquisme, sinó que, a més, proclama amb actitud xulesca que ho fa perquè li dona la gana... Pasa algo? A Melilla, per exemple, el ministeri de Defensa s’ha negat a retirar les plaques commemoratives de la sublevació del 36. Diu el gabinet del ministre Trillo que un poble que oblida la seva història, tard o d’hora es veurà condemnat a repetir-la. Cosa que francament sona més a amenaça que no pas a disculpa. I per acabar-ho d’adobar, equipara els símbols totalitaris amb un escut de la República que també hi ha a la ciutat. Com si les senyes de la democràcia fossin comparables a les del feixisme! Però el més fort és el que va passar ahir al Congrés. El diputat Puigcercós, d’ERC, va presentar una proposició no de llei que instava a tancar el Museu Militar de Montjuïc mentre l’Ajuntament no en redefinís els continguts i acabés l’ostentació de records dictatorials i repressius que fereixen la sensibilitat dels demòcrates. En contra d’aquesta raonable proposta, va intervenir un diputat del PP de 30 anyets que va ridiculitzar l’antifranquisme i va titllar de batalletes de l’avi la memòria històrica dels qui senten nàusea quan aquest cadell diu que Companys, el president màrtir, va morir com tants d’altres. El flecha y pelayo en qüestió va despatxar la faena dient que hi ha coses més importants a tractar i que les persones cultes no poden tancar museus. Oblida potser que els emblemes nazis i feixistes s’exhibeixen pagant els contribuents, que Companys és l’únic president democràticament elegit afusellat mai a tot l’Europa Occidental i que resulta intolerable que un xitxarel·lo apliqui a

Catalunya el criteri (per modo de dir) utilitzat a la ciutat guarnició de Melilla. Sembla que molts diputats socialistes i alguns populars, sobretot del PPC, es van sentir incòmodes amb l’arenga d’aquest Roberto Alcázar y Pedrín i que, per a vergonya torera, al final es va votar una esmena transaccional que prohibeix l’exposició de símbols nazis, feixistes i totalitaris. Felicitats, Puigcercós! Ara només falta el cessament del director del museu, que va tenir la gosadia de dir que si Pujol tenia un museu, ells també podien muntar-ne el seu. Per un comentari sexista bé van cessar un militar a Girona, oi? Doncs aquí l’ofensa és molt més greu, perquè s’ha fet contra la llibertat.