IA: una competència irracional?
No sabem encara gaire bé què ens aportarà la intel·ligència artificial (IA) en el futur. Però la tecnologia millora ràpidament i ja està provocant dos fenòmens que no podíem anticipar tot just fa tres anys.
El primer és la sorprenent prolongació de l’expansió econòmica als EUA malgrat la forta pujada dels tipus d’interès entre el 2022 i el 2023. La inversió en centres de dades, plantes energètiques, xips i altres béns associats a la IA explica una part molt important del creixement del PIB nord-americà. L’antic director del Consell d’Assessors d’Economia dels EUA, Jason Furman, afirma que constitueix un 92% del creixement de la demanda agregada del seu país a la primera meitat del 2025.
El segon fenomen és la bombolla borsària associada a la IA. Les revaloritzacions de les cinc grans companyies tecnològiques –Apple, Microsoft, Meta, Alphabet i Amazon– han empès la borsa nord-americana a nous màxims aquest any, tot i que l’entorn geopolític internacional és extremadament incert des de l’inici de la segona presidència de Trump. Com passa sempre amb les bombolles, és impossible saber quan esclataran i quina part de l’augment de les cotitzacions té un fonament sòlid. ¿Les cotitzacions reflecteixen unes expectatives realistes dels beneficis que obtindran aquestes grans tecnològiques? ¿Obtindran totes una alta rendibilitat o només les que guanyin la cursa?
Estem, sense dubte, davant d’una embogida cursa d’inversió. Les empreses, i especialment els seus carismàtics dirigents, cerquen el seu Sant Grial: una tecnologia que aporti intel·ligència sobrehumana. Capaç de crear i dominar nous mercats, i de generar avenços científics cabdals pel progrés de la humanitat. Des de la curació del càncer fins a la generació d’energia del no-res. A vegades sembla que els humans pensem, un cop més, que és possible crear la màquina del moviment perpetu.
Una de les característiques més interessants d’aquesta cursa d’inversió en IA és que Apple, una companyia tradicionalment molt innovadora, està invertint molt menys que els seus competidors. Una possible explicació és que els seus dirigents siguin conscients que ja fan tard a la cursa. Les baixes prestacions del seu Siri són conegudes des de fa temps. A més, pot ser absolutament racional que Apple prefereixi ser un seguidor en aquesta tecnologia, més que no pas una empresa precursora. És ben possible que creguin que guanyar la cursa pot acabar resultant una maledicció que afebleixi els guanyadors. Això pot passar per dues raons.
La primera és que s’inverteixi molt més del que caldria. I la segona que, un cop acabada la cursa, els beneficis obtinguts siguin inferiors als que s’esperaven. La probabilitat que la inversió sigui excessiva és alta. Les enormes quantitats que s’estan gastant en dades, capacitat de càlcul i energia es basen en la idea que simplement augmentant els recursos invertits la qualitat de la IA millorarà proporcionalment. Per un economista, això vol dir creure que la tecnologia presenta uns rendiments constants a escala inacabables. L’experiència ens diu que això no passa mai. De fet, la IA és molt potent, però també té grans mancances. Els models d'última generació continuen cometent errors en problemes senzills (com la paradoxa de Will Rogers), i això indica que el camí cap a la intel·ligència sobrehumana no és sols una qüestió d’augmentar l’escala.
Pel que fa als beneficis, Apple és una empresa excel·lentment situada per valorar-ho. La companyia és extraordinàriament rendible, però la font dels seus beneficis no és una tecnologia concreta sinó haver creat un ecosistema propi, que integra productes i serveis molt avançats tecnològicament i és molt difícil de copiar pels seus competidors. Qui guanyi la cursa de la IA, s’haurà d’assegurar que l'avantatge aconseguit no és fàcilment erosionat. No n’hi haurà prou amb arribar primer si els que venen darrere et poden imitar.
No és obvi, doncs, que la ferotge competència inversora entre les grans tecnològiques sigui racional. En part, s’explica també per la rivalitat amb la Xina i les qüestions de seguretat nacional. I un factor addicional, gens menyspreable, és la qüestió de l’orgull. El pur desig de guanyar dels líders de Silicon Valley. Desig que alguns qualificarien d'esperit competitiu malaltís. Com en el mite d'Ícar, els grans magnats de l'era de la IA corren el risc de creure’s déus i acostar-se massa al Sol.