La intel·ligència artificial (IA) està transformant la medicina a una velocitat impensable fa només uns anys. Ens ajuda a analitzar imatges amb gran precisió, a gestionar i analitzar grans volums de dades amb agilitat i a avançar més ràpidament en la recerca. És una eina poderosa que ja forma part del nostre present i que també marcarà el futur de l’atenció sanitària.
Però les dades no ho són tot. Els pacients sovint presenten símptomes atípics, comorbiditats o factors socials que requereixen interpretació clínica. La incertesa forma part de la medicina i el context en què es produeix una malaltia és complex i dinàmic. Aquest espai, on cal discerniment i capacitat de judici, continua sent exclusiu de la mirada humana d’un metge.
A més, els models d’IA poden incorporar biaixos si s’han entrenat amb dades no representatives i això pot conduir a recomanacions errònies. La supervisió contínua i el criteri d’un professional expert són imprescindibles: la tecnologia pot suggerir, però no pot assumir decisions que tenen conseqüències reals sobre la salut i la vida de les persones.
La IA no pot substituir el metge. La medicina no és només reconèixer patrons en imatges o dades, és una activitat profundament humana que integra informació, experiència i judici clínic. Exercir la medicina vol dir entendre la història de cada pacient, escoltar-lo, explorar-lo, captar signes, de vegades subtils, que cap algoritme tindria en compte i situar-ho tot en el seu context vital, emocional i social. És prendre decisions que impliquen riscos, responsabilitats i valors. Requereix respectar l’autonomia del pacient, establir prioritats i ponderar responsabilitats humanes, ètiques i legals. Aquesta responsabilitat última és inherent al professional. Cap sistema automàtic pot assumir-la.
La IA pot detectar amb gran precisió una anomalia en un escàner, però només un metge pot discernir què significa i què pot implicar per a aquella persona concreta, en el seu moment de vida i amb els seus valors. La IA pot calcular riscos, però tan sols un metge pot acompanyar en la decisió, explicar opcions, modular pors, transmetre suport emocional efectiu i donar sentit a la informació. La confiança, l’empatia i la comunicació no es programen. Es construeixen i s’alimenten, perquè són el cor de la relació metge-pacient, l’espai on comença la cura.
La relació metge-pacient és absolutament imprescindible per guarir. De vegades, aquesta relació, en si mateixa, ja suposa un guariment. La IA està canviant la manera com ens relacionem amb els pacients, els quals sovint ja li han preguntat sobre els seus símptomes abans de consultar el metge. Els professionals hem d’estar preparats per a aquest canvi i aprendre noves maneres de treballar la confiança amb els pacients.
Això no resta valor a la IA, al contrari: la fa imprescindible i valuosíssima com a eina de suport. La combinació de tecnologia avançada i judici clínic i expertesa humans és el que garanteix una medicina més precisa, més segura i més personalitzada.
El repte, doncs, no és contraposar metges i tecnologia, sinó posar la IA a l’abast dels professionals en el seu dia a dia i, sobretot, al servei dels pacients, de manera responsable, segura, ètica i útil. Perquè la medicina sempre ha progressat quan ha sumat coneixement científic i mirada humana.
La IA pot ajudar-nos molt. Però el que és essencial —cuidar, acompanyar i decidir amb i per a les persones— continua sent patrimoni humà insubstituïble.
