La IA: un perill per a la convivència?

Els grans avenços d’aquests darrers anys en el camp de la robòtica i, sobretot, en el de la intel·ligència artificial estan generant arreu un continuat creixement de notícies, de novetats inesperades, i també d’alarmes. Ho he explicat altres vegades: el progrés tecnològic és una de les bases més importants del progrés humà i de l’augment del benestar, però també és un creador de perills i un generador de desigualtats, ja que les oportunitats d’aprofitar les noves capacitats no arriben a tothom. Voldria comentar alguns dels aspectes diferencials que aprecio en el que passa ara respecte al que va passar en altres canvis tecnològics dels darrers segles. Ho resumeixo en quatre jocs de paraules: substitució o ajut, igualtat o polarització, evidència o inconsciència, i realitat/certesa o ficció/falsedat.

1. Substitució o ajut. Hem vist com la tecnologia ha permès que, amb noves eines i noves màquines, es puguin fer feines que abans les havien de fer les persones. Això ens suposa un alliberament de l’esforç i de la rutina de molts treballs, i en molts casos més qualitat i quantitat en la feina feta. Això és bo i fàcil d’aconseguir en el cas de feines de tipus físic i també en altres de caràcter intel·lectual però que fàcilment poden ser programades. Però és molt més difícil quan es tracta de serveis directes a les persones o d’activitats que demanen un grau important de creativitat, que necessiten resoldre problemes no coneguts, o que exigeixen empatia amb els altres. En tots aquests casos, les màquines seran un gran ajut per a les persones, però no pas un substitut. Aquesta nova realitat canviarà molt la relació màquina/persona i obligarà a repensar i modificar sobretot tres aspectes de la nostra societat: l'organització eficient del treball i els diferents papers que hi juguen les persones; els continguts dels processos d’educació i d’adquisició de competències en les etapes formatives; i les possibles noves formes de disposar d’ingressos en cas que no totes les persones siguin necessàries i tinguin accés a un treball retribuït. Haurem d’anar aprofundint en el concepte de la renda bàsica...

2. Igualtat i desigualtat. Tinc la impressió que l’estructuració de les nostres societats pot canviar molt. De forma molt simplificada, hem viscut en una etapa amb tres classes socials: Alta (capitalistes i alts directius), mitjana (empleats administratius i prestadors de serveis, autònoms i professionals independents) i baixa (obrers industrials o de serveis de baixa qualificació i remuneració). La industrialització i l’estat del benestar van permetre un gran creixement i millores per a la classe mitjana, però ara estem vivint un procés invers de polarització que la fa minvar, amb una classe alta més extractiva i un augment i empobriment de la classe baixa. També es creen noves desigualtats entre les persones, tant de tipus econòmic com per les barreres a l'hora d'accedir a noves competències tècniques. La convivència social s’està posant en perill, com ho reflecteix l’augment dels enfrontaments públics i alguns resultats electorals.

3. Evidència i inconsciència. És preocupant que hi hagi poca consciència del canvi que estan provocant les tecnologies digitals, i els que pot provocar una acceleració en l'ús de la, segurament mal anomenada, intel·ligència artificial. En altres temps, les noves eines es podien veure i tocar i, per tant, es veia clar per a què s'utilitzaven, quins perills comportaven, com ens n'havíem de protegir i com podíem evitar que fessin mal als altres. Ara no és fàcil saber quin ús es fa de la informació que pugem a internet i a les diferents xarxes socials, ni quin rigor o conseqüències té la informació que ens n'arriba.

4. Realitat/certesa o ficció/falsedat. Probablement aquest és el tema més perillós de tots, pel mal que pot fer i per la dificultat d’evitar-lo. La nostra vida conscient i intel·ligent s’alimenta de la realitat externa que ens entra pels sentits i de l’intercanvi d’informació amb les altres persones. Tot això és el que ens permet conèixer, reaccionar, pensar, valorar, decidir, rebutjar o estimar... Però ara, amb la tecnologia de la IA, i amb l'ús de les xarxes socials i les plataformes de la informació, podrem conèixer i treballar amb realitats virtuals que no existeixen, podrem relacionar-nos amb persones anònimes o amb altres creades artificialment, i podrem actuar o reaccionar a partir d’informacions falses o manipulades. I no serà fàcil tenir elements per distingir el que és real del que és artificial o fictici. Crec que hem de ser conscients de fins a quin punt això pot canviar les nostres maneres de viure.

Cal que el sector públic estableixi normes sobre la transparència i l'ús de tots aquests temes relacionats amb la informació. També cal que les persones siguem conscients dels canvis que comporten i ens preparem. I, sobretot, cal que els processos de formació dels infants i dels adolescents es revisin i es completin tenint en compte les competències personals que necessitaran i han d’adquirir.