Els 'influencers' de l’islam

Hi ha, a l’ARA, un reportatge esborronador sobre influencers islàmics. Un d’ells, jove, castellanoparlant, amb dots d’oratòria, propugna l’obediència al marit per part de la femella, en qualsevol supòsit (inclòs el de marit extralimitat, al qual, no patim, Al·là ja castigarà). A l’editorial de fa dos dies, a propòsit de la qüestió, hi llegíem que “el perill de la radicalització és real i no es pot menystenir” i que “deixar la seva denúncia en mans d'una extrema dreta difusora del discurs islamòfob —amb receptes com la prohibició o l'expulsió, que van en contra del respecte a la llibertat individual i de culte— és un perill també preocupant”.

El que deia l’ARA no pot ser més cert. Perquè hi ha debats (o problemes, o preocupacions, o com se'n vulgui dir) que es guanyen per incompareixença de l’esquerra. L’esquerra, segons què, no ho toca, i la religió islàmica n’és un exemple. Feministes que troben masclista una floreta marrana i desagradable miren cap a l’altre cantó quan aquest influenciador diu a les dones que han d’obeir el marit.

Xiular dissimulant, en casos com aquest, és molt més que callar. Justament perquè el feminisme no és una “tendència” sinó una qüestió moral cal alçar la veu quan toca. Em sembla fantàstic que hi hagi una diputada al Parlament de Catalunya, musulmana, que, fent ús de la seva llibertat i raciocini dugui el vel com a símbol d’afirmació cultural. Ara bé, res és gratuït, res és fàcil. Una noia de 22 anys, Mahsa Amini, va morir a Teheran perquè “duia el vel mal posat”. Va ser detinguda i assassinada per aquests esbirros que s’anomenen “la policia de la moral”. A tot el món hi va haver protestes. Però en un dia com aquell, justament, considero que una diputada amb vel, fent ús també de la llibertat, sabent que no, que no ha d’obeir cap marit, se l’ha de treure en públic i explicar que de maneres d’entendre la religió n’hi ha moltes, i que la paraula llibertat pesa més que el plom.