ABANS D’ARA
Opinió 04/12/2021

Una interpretació feixista de la història d’Espanya (1938)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

A. ROVIRA I VIRGILI 1938
2 min
Una interpretació feixista de la història d’Espanya (1938)

De l’article d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) a Revista de Catalunya (15-V-1938). La Itàlia de Mussolini donava suport a la insurrecció de Franco. Els feixistes italians s’atribuïen èxits militars franquistes i els animaven a aplicar aEspanya el seu règim totalitari.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El 24 d’abril, Il Popolo di Roma publicava un article sobre Espanya que motivà la recollida de dues edicions del diari. És un estudi de l’evolució històrica del poble espanyol, vist convencionalment com una unitat psicològica. Poble rude i guerrer, que havia viscut durant segles entre lluites d’independència, de conquesta, de religió, de dinastia i de partit, es trobà inadaptat als temps moderns que imposaren als homes la llei del treball normal i quotidià. [...] L’individualisme ferotge que hi ha al fons de l’ànima hispànica no podia avenir-se amb la disciplina, l’ordre, la jerarquia i la unitat que les noves condicions de la vida social exigeixen dels homes. De la inadaptació espanyola a aquestes condicions ha vingut la sèrie de crisis polítiques i socials d’Espanya, de les quals la guerra d’ara representa l’etapa final. ¿Com pot sortir Espanya del cicle tràgic que domina la seva història? L’articulista italià recepta al nostre malalt crònic, víctima del desordre, la submissió a les dues grans forces modernes: l’Estat i el treball. No proposa de reprendre la tradició nacional, que és interpretada per ell pejorativament, sinó de trencar aquesta tradició, abandonant tots els somnis, errors i odis que la formen per tal de crear una Espanya nova, regenerada. [...] La tesi de l’articulista que glossem, prescindeix de dos fets cabdals: l’existència de pobles hispànics diversos per la història i per la psicologia, i la distinció entre les classes i categories socials d’aquests pobles. [...] A Catalunya i a Euskadi, per exemple, hi ha una antiga tradició d’amor al treball, considerat com un instrument de riquesa i de cultura i com un títol de dignitat humana. I els elements socials que en les terres de llengua castellana han mantingut a través de les centúries l’afany d’aventures i el menyspreu pel treball, han estat aquells mateixos elements que avui trobem al costat de Franco: noblesa feudal, grans terratinents, clerecia intolerant, clan militar, alta burgesia, alta burocràcia. El tipus d’espanyol ara blasmat per l’escriptor feixista no és el treballador, sinó elseñorito, hereu dels defectes i vicis de l’Espanya decadent. [...] L’unitarisme que propugna l’article no sols s’aplica a les terres d’una mateixa nacionalitat, com en el cas del pannacionalisme alemany o italià, ans encara a les terres on hi ha nacionalitats diverses, com a Espanya. L’Espanya totalitària que el feixisme intenta construir seria, si Franco guanyés la guerra, ferotgement unitària. Sota la pressió estrangera -com en temps de Trastamaras, Àustries, Borbons- hom reprendria l’esforç per unificar Espanya, millor dit, per destruir Catalunya, Euskadi, Galícia i Castella i tot, en allò que tenen de nacional. D’aquesta manera el pretès nou règim franquista, sotmès a les classes privilegiades i esclafador de l’espontània diversitat peninsular, vindria a continuar, no pas a rectificar, la tradicional i llòbrega història d’Espanya.

stats