Israel s'està convertint en un estat pària

Deixo que els historiadors debatin si Israel està cometent un genocidi a la Franja de Gaza o no. Però el que tinc absolutament clar ara mateix és que aquest govern israelià està cometent suïcidis, homicidis i fratricidis. Està destruint la posició d'Israel al món, està matant civils a Gaza sense cap mena de respecte per la vida humana innocent i està destrossant la societat israeliana i el judaisme mundial, dividint-lo entre aquells jueus que volen seguir al costat del seu estat passi el que passi i aquells que ja no poden tolerar, explicar o justificar cap a on els porta el govern israelià i volen distanciar-se'n.

Em va sorprendre aquest paràgraf del reportatge que dilluns el New York Times va publicar des d'Israel sobre els atacs israelians contra un hospital al sud de Gaza, que van matar almenys 20 persones, segons el ministeri de Salut de Gaza, inclosos cinc periodistes que treballaven per a mitjans de comunicació internacionals: "L'exèrcit israelià va dir que havia dut a terme un atac a la zona de l'Hospital Nasser, sense dir quin era l'objectiu. El comunicat deia que l'exèrcit lamentava «qualsevol dany a individus no implicats», i afegia que el seu cap de gabinet havia ordenat una investigació immediata".

Òbviament, intuint que molta gent arreu del món va quedar horroritzada amb aquesta explicació (vull dir, quantes vegades ho hem sentit?), l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va emetre una rara declaració de contrició, dient que "Israel lamenta profundament el tràgic contratemps".

La veritat, però, és que el que Netanyahu va titllar de "tràgic contratemps" és el subproducte inevitable de la seva política d'allargar la guerra a Gaza per mantenir-se en el poder, evitar els seus judicis criminals i evitar qualsevol comissió d'investigació israeliana sobre la seva profunda complicitat en el fracàs a l'hora d'evitar l'atac sorpresa de Hamàs el 7 d'octubre de 2023. Perquè Netanyahu es mantingui en el poder necessita el suport de ministres d'extrema dreta, com ara Bezalel Smotrich, que està involucrat en l'esforç per omplir Cisjordània amb tants assentaments jueus com pugui per evitar que hi sorgeixi qualsevol estat palestí. Smotrich també està fomentant el desallotjament de palestins de Cisjordània i Gaza, per aplanar el camí perquè Israel absorbeixi tots dos territoris.

Però aquí rau el problema: Israel ja ha devastat Hamàs com a força militar i ha matat pràcticament tots els comandants principals que van planejar l'atac del 7 d'octubre. Així que ara, per justificar l'esforç bèl·lic continu, ha d'anar darrere dels comandants de nivell inferior, que viuen i s'amaguen entre civils.

Una cosa és que un país en guerra justifiqui els danys col·laterals quan persegueix els principals líders de l'enemic. Però això és completament més sinistre quan mates i fereixes desenes de civils per intentar matar, per exemple, un comandant adjunt.

També és tortuós i sinistre quan utilitzes el teu exèrcit per traslladar centenars de milers de civils palestins d'una part de Gaza a l'altra, amb el pretext d'evacuar-los de les zones de combat, i després demolir deliberadament les cases que han deixat enrere sense cap raó militar real, però amb el clar motiu ulterior de fer-los la vida tan miserable que abandonin la zona completament. I és vergonyós quan atures i reactives l'arribada d'ajuda humanitària, amb l'esperança que la gent tingui prou gana per marxar.

Però com he dit, no estem parlant només d'homicidi; Israel també està cometent suïcidi i fratricidi. Ara està en camí de convertir-se en un estat pària, fins al punt que els israelians s'ho pensaran dues vegades abans de parlar hebreu quan viatgin a l'estranger.

És injust, diu el govern israelià. El món sembla haver oblidat, argumenta, que Hamàs va assassinar unes 1.200 persones; en va segrestar unes 250, incloent-hi dones, nens i ancians, i encara en manté algunes de vives en condicions inhumanes en túnels i en altres llocs de Gaza. El lideratge de Hamàs podria haver posat fi a tot aquest patiment acceptant abandonar Gaza i alliberar tots els seus ostatges. Aleshores, per què el món s'està alçant contra Israel ara?

Perquè el món pot distingir entre una guerra que es lliura per la supervivència de l'estat jueu i una guerra que es lliura per la supervivència política del seu primer ministre. I finalment, perquè el món ja no pot mirar cap a una altra banda, com va fer durant mesos, davant la pèrdua de vides civils palestines a Gaza com el subproducte inevitable d'una guerra en què Israel intentava expulsar Hamàs de Gaza i substituir-lo per una força de manteniment de la pau àrab en col·laboració amb l'Autoritat Palestina. L'AP ha reconegut Israel i, si es reforma, podria ser un soci per a una solució de dos estats.

Però com que Netanyahu ha deixat ben clar que es nega a deixar que Gaza sigui governada per Hamàs o l'AP, la guerra s'assembla cada cop més al que és ara: una guerra per estendre l'ocupació d'Israel des de Cisjordània fins a Gaza. Així doncs, a molta gent arreu del món els sembla que es maten civils palestins a desenes gairebé diàriament com a conseqüència inevitable d'un esforç per garantir que Israel no tingui cap soci palestí a Gaza.

És estrany que Israel estigui perdent tants amics arreu del món, així com possibles socis regionals com l'Aràbia Saudita, per als quals això s'està tornant obvi?

Pel que fa al fratricidi, si aquesta guerra continua d'aquesta manera, destruirà moltes, moltes sinagogues arreu del món durant les Festes Majors Jueves d'aquest any, entre aquells que senten la necessitat de donar suport a Israel, amb raó o sense, i aquells que simplement no poden suportar més el terrible comportament d'aquest govern israelià a Gaza.

Malauradament, si això és suïcidi geopolític, com crec que és, s'ha convertit en suïcidi assistit. Hi ha una persona que podria aturar-ho tot ara mateix, i és el president Donald Trump. Espero equivocar-me, però em sembla que, de la mateixa manera que Trump va ser enganyat pel president rus Vladímir Putin perquè renunciés a un alto el foc a Ucraïna i optés, en canvi, per la quimera de la pau total, Trump ha estat enganyat per Netanyahu perquè renunciés a un alto el foc a Gaza perseguint la fantasia d'una "victòria total".

Copyright The New York Times