Contumàcia en l'error

Pablo Llarena ha substituït la voluntat del legislador per la seva voluntat particular

El jutge Pablo Llarena ha tornat a impedir que el candidat designat pel president del Parlament per a la sessió d'investidura de demà, divendres, pugui assistir a presentar el seu programa de govern com a president de la Generalitat i sol·licitar la confiança de la cambra per formar govern i posar en pràctica aquest programa.

La investidura està regulada a la Constitució, i a l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya. A la Constitució és a l'article 23, que és desenvolupament immediat i directe del principi de legitimació democràtica proclamat a l'article 1.2, que "és la base de tota la nostra ordenació jurídico-política" (sentència del TC 6/1981). I a l'article 152, en què s'exigeix que el president d'una comunitat autònoma sigui diputat electe. A l'Estatut d'Autonomia es regula el procediment per a la designació del candidat per part del president del Parlament i la sessió d'investidura. No hi ha cap altra norma que reguli la investidura en el nostre ordenament. No es pot, en conseqüència, adoptar cap decisió sobre la investidura si no és basant-se en això.

Això val també per al poder judicial. Els jutges i magistrats estan "sotmesos només a l'imperi de la llei" (art. 117.1). En cada decisió que adopten han d'identificar quina és la llei en què es basen per prendre-la. La llei pertinent per a la decisió que han de prendre. Quan es tracta de la investidura, aquesta llei és la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.

El dret de sufragi, actiu i passiu, reconegut en l'article 23 de la Constitució, no admet cap suspensió que no sigui la que provingui d'una sentència judicial ferma que comporti, com a pena accessòria, la privació del dret de sufragi. Així és com era i és a la Constitució.

Cap llei fonamenta la decisió de Llarena d'impedir que Jordi Sànchez assisteixi a la sessió d'investidura

Mitjançant la llei orgànica 4/1988 es va afegir una limitació addicional al dret de sufragi passiu. A l'article 384 bis d'aquesta llei es disposa: "Quan la interlocutòria de processament sigui ferma i s'hagi decretat presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui ostentant la funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del càrrec mentre duri la situació de presó".

Costa pensar que Jordi Sànchez és una "persona integrada en banda armada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels..." Però admetem que és així i que, per tant, podria ser aplicable l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament penal després de la reforma de la llei orgànica 4/1988.

Per passar de la possibilitat d'aplicació a l'aplicació efectiva s'hauria de donar el pressupòsit que de fet està inclòs en aquest article: la fermesa de la interlocutòria de processament. I aquest pressupòsit no existeix. En conseqüència, l'article 384 bis de la 4/1988 no és d'aplicació per a la investidura convocada per demà pel president del Parlament.

Ni Constitució, ni Estatut d'Autonomia, ni llei d'enjudiciament criminal després de la reforma de la 4/1988 poden servir de fonament a la decisió del jutge instructor per impedir que Jordi Sànchez assisteixi a la sessió d'investidura.

El jutge Pablo Llanera cita, en suport de la seva decisió, la sentència del TC 71/1994, mitjançant la qual es va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Parlament basc contra la 4/1988. Però la sentència 71/1994 no diu el que el jutge instructor vol fer-li dir. És cert que el Tribunal Constitucional va declarar constitucional l'article 384 bis de la 4/1988. Però no ho és menys que en cap moment va afirmar que les conseqüències que es deriven d'aquest precepte una vegada sigui ferma la interlocutòria de processament es puguin estendre abans de la fermesa de la interlocutòria.

La sentència 94/1988 tampoc permet que el jutge instructor adopti la decisió que va adoptar ahir. La interlocutòria dictada ahir és una interlocutòria 'contra legem'. El jutge Pablo Llarena ha substituït la voluntat del legislador, la voluntat general, per la seva voluntat particular. Qui parla a través d'aquesta interlocutòria no és un jutge, sinó un ciutadà que desnaturalitza la funció jurisdiccional.

Més continguts de