Justícia i política

Tots sabem que la política és lluita pel poder i està governada pel principi "et trec a tu per posar-m’hi jo". Però les democràcies semblaven destinades a ser un ritual amb unes regles de respecte a l’adversari i de responsabilitat davant de la ciutadania per posar límits als deliris de la voluntat de poder. A la vista de l’espectacle que ens ofereix la política dia a dia, i que a Espanya ha assolit nivells delirants en l’ofensiva monotemàtica del PP contra el govern socialista, en què el debat no és de propostes i d’idees sinó senzillament d’imputacions amb les quals desqualificar l’adversari, és a dir, sense que tingui cap valor la distinció entre veritat i mentida, la sensació que la confrontació pot acabar desbordant les regles del joc, i per tant el marc democràtic, es fa alarmant.

Un dels senyals més pregons d’aquesta perversió de la democràcia és la cada cop més evident politització de la justícia. Ciutadans com els altres, encara que a vegades la toga els faci creure per sobre del comú dels mortals, segur que el cos judicial conté tota mena de posicions ideològiques i polítiques, i amb la prudència que emana de la responsabilitat que tenen, com tot ciutadà tenen dret a expressar-les i manifestar-se com creguin convenient, però això no hauria d’impedir la recerca de consensos bàsics a l’hora d'interpretar el Codi Penal, creant un marc conceptual referencial. I contribuint perquè les naturals discrepàncies fossin fruit de debat, sense construir barreres interpretatives irreconciliables.

Sé perfectament que la confrontació és estructural a la condició humana, però també que la justícia no hauria de ser aleatòria, ni en funció de la posició ideològica de cadascú. I tampoc s’hauria d’utilitzar per intervenir a l’escena política buscant decantar la situació cap a un costat o cap a l’altre. Dit d’una altra manera: no hauria de ser possible que una sentència variés en funció de la ideologia del que la pronuncia.

La llei ha de ser igual per a tothom, i que un mateix fet pugui tenir una consideració penal diferent en funció de les posicions ideològiques dels que jutgen és com a mínim inquietant. I en tot cas qüestiona el principi d’igualtat davant la llei. Com és inquietant veure actuacions judicials portadores d’objectius polítics manifestos, amb acusacions difícilment sostenibles. La qual cosa no impedeix que cada jutge es pugui alinear amb les opcions polítiques que li doni la gana. Però a l’hora de sentenciar hi hauria d’haver un espai de consens clar. ¿O és que un fet pot rebre càstig o absolució en funció de la posició política del jutge? Sé perfectament que els jutges no són àngels i, com tots els humans, tenen certa disposició al disbarat, però la justícia és un territori que hauria d’estar curosament protegit del caprici, de la mania, del ressentiment i de l’odi. I l’espectacle de politització de la justícia del qual les dretes fan bandera és una amenaça a la democràcia.