Els jutges suplanten el Parlament i entren a l'aula
Les cinc interlocutòries fetes públiques ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suposen un punt d'inflexió en la batalla judicial que la Generalitat lliura per salvar el sistema d'immersió lingüística. Els jutges van més enllà del que havien anat mai i, metafòricament, en lloc de dirigir-se al departament d'Ensenyament, que és el responsable del sistema educatiu català, entren directament als centres, i fins i tot a l'aula. I ho fan mitjançant la imposició d'un percentatge mínim d'ensenyament en castellà, en aquest cas del 25%, que consideren que ha de rebre no només el nen que ho demana (o més ben dit, els pares del qual ho demanen) sinó tot el grup. I arriben al punt d'imposar que aquest 25% ha d'incloure assignatures troncals. Però el pitjor no és això, sinó que per fer més efectiva la seva decisió aquesta vegada es dirigeixen explícitament als directors dels centres afectats, als quals donen un mes per complir la interlocutòria. Van a buscar la baula més fràgil, el professional educatiu amb noms i cognoms, al qual posen entre l'espasa i la paret i l'obliguen a triar entre una decisió judicial i l'ordenament jurídic vigent a Catalunya, que és la llei d'educació aprovada per CiU, PSC i ERC.
Aquesta decisió judicial suposa l'atac més greu que ha rebut l'escola catalana des de la Transició. Suposa el qüestionament del sistema d'immersió lingüística i una amenaça greu al normal funcionament dels centres escolars. El TSJC usurpa les competències que la Constitució atorga al poder legislatiu quan fixa un percentatge arbitrari de classes en castellà. Quins criteris pedagògics segueixen els jutges? ¿No és una cosa prou important per discutir-la al Parlament? L'ofensiva judicial és conseqüència d'un acte polític, com ho va ser la sentència del TC contra l'Estatut, i coincideix en el temps amb la llei Wert i els atacs contra la llengua a les Balears i el País Valencià. La intenció és clara: busca rebentar el sistema d'immersió i trencar la unitat civil catalana. Per això, la societat i el Govern han de respondre amb serenor i fermesa, però sent conscients que la legitimitat última és la que emana del Parlament de Catalunya.
