Sí, l'habitatge és un gran problema
El de l'habitatge és un gran problema. Fa temps que ho saben els ciutadans i, des de fa mesos, també els governs espanyol i català, que en són molt conscients i llancen iniciatives per mirar de resoldre'l, tot i saber que qualsevol pas en aquest sentit requereix temps. Una qüestió que les administracions van abandonar durant molts anys és difícil que es pugui solucionar en poc temps.
Si hi ha una gran necessitat és la d'augmentar l'oferta, que no cobreix ni de lluny una demanda creixent i que, per tant, pressiona els preus a l'alça de manera imparable. Ho recullen els manuals d'economia: si la demanda creix més que l'oferta els preus pugen, molt més com més ampla sigui la bretxa entre una variable i l'altra, que és el que està passant.
Segons es desprèn de les dades de visats del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), tot i que hi ha molts particulars i famílies buscant casa, els visats cauen, la qual cosa indica que els pròxims mesos la construcció de nous pisos baixarà. És exactament el contrari del que necessita el país. I és un fet generalitzat a tot Catalunya, on el 2025 el descens va ser del 7,5% respecte a l'exercici anterior. Però és especialment sorprenent a Barcelona, amb una caiguda de gairebé el 40%. I, a més, tot i que la meitat de tots els habitatges visats van ser de protecció oficial, l'any anterior van ser el doble, la qual cosa tampoc és una bona notícia.
Els arquitectes atribueixen aquesta evolució, que farà que d'aquí un temps l'oferta encara sigui menor i que es basi encara més en els habitatges de segona mà, a la manca de sòl disponible a la ciutat i a regulacions com la reserva del 30% de les noves promocions per a habitatge protegit. Aquesta obligació, asseguren, ha retret promotors i constructors, que consideren que en molts casos no els surten els números.
La directora general del COAC, Sònia Oliveras, reconeix que "hi ha molta voluntat política" i que "s'estan incrementant els instruments, però el visat d'habitatges de promoció privada encara no remunta". De totes maneres, el COAC no vol caure en el pessimisme i pensa que els objectius del govern català de construir 50.000 habitatges fins al 2030 i impulsar-ne 210.000 de col·laboració público-privada "aviat es plasmaran amb més moviment al sector", segons el degà del Col·legi, Guim Costa. Aleshores, serà una qüestió de temps que una alça de l'oferta acabi abaratint els preus. La Generalitat treballa en mesures perquè hi hagi més sòl disponible i per reduir els terminis administratius per la construcció. Calen moltes iniciatives alhora.
També n'hi ha en el segment del lloguer, que cal potenciar. A Catalunya, a més de limitar les rendes a les zones tensionades acollint-se a la llei estatal de l'habitatge, s'han posat en marxa altres iniciatives, com la regulació dels lloguers de temporada, via per la qual s'escapaven ofertes que podrien anar a l'habitatge habitual i que, d'aquesta manera, evitaven sotmetre's al topall de preus. Al final, el que cal és que s'accelerin tots els passos perquè hi hagi més oferta.