L'Institut d'Estudis Catalans
Peces Històriques triades Per Josep Maria CasasúsEra el juny de 1907, en què, per iniciativa d'En Prat de la Riba, la Diputació de Barcelona creava l'Institut. En el mateix mes, celebràvem la primera assentada en una sala petita del segon pis de la Diputació, ornada ràpidament per l'art d'En Feliu Elias.
Elegírem president D. Antoni Rubió i Lluch, qui viatjava per Itàlia recaptant documents per la història de les gestes dels catalans d'Orient. Hi eren presents En Brocà, l'historiador del nostre dret; En Miquel dels Sants Oliver, que tants capítols de la nostra història moderna havia il·lustrat amb son estil noble i brillant; En Miret i Sans, el recercador de la història medieval, tots tres avui sols en esperit entre nosaltres; En Massó i Torrents, l'investigador de la història de la nostra literatura; En Pere Corominas, qui assajava son esperit subtil en la història social i econòmica; En Pijoan, ple d'inquietuds somniant en viatges i emigracions, i jo. En Prat ens presidia.
La sala em sembla que no tenia taula ni altres seients que unes cadires i uns caixons improvisats. Petita i tot, no hi hagué per les ressonàncies manera d'entendre's; després ocupàrem la sala que presidí més tard el bust d'En Milà, i tardàrem a tenir les tres que donen façana al carrer del Bisbe. Un dels nostres companys protestà violentament que s'aterrés un embà que engrandia una de les sales. Els primers mobles foren una deixa de l'historiador Aulèstia.
L'Institut no cresqué sense protestes; i fou l'objectiu de violentes campanyes, i em recordo, sense enuigs, d'articles pels cabals que comprometien la hisenda, esmerçats en les publicacions.
Després començaren, a poc a poc, les obres per al nostre local actual que s'inaugurava en 1914, i que semblava difícil d'omplir. Un regidor benemèrit s'espantà i aterroritzà perquè demanàvem cinc-centes mil pessetes per llibres i es discutí seriosament en la premsa, per esperits selectes, si havíem de fer una biblioteca popular de manuals i llibres de divulgació.
