Aquí teniu la llibertat, 'carajo'
El secretari d'Estat de l'administració Trump, Marco Rubio, va ser el cervell de l'operació militar intitulada Resolució Absoluta, que dissabte a la matinada va culminar amb l'arrest de Nicolás Maduro, acusat de narcotràfic. Tant l'operació militar com la detenció de Maduro es van fer sense cap mandat judicial ni polític i, per tant, són actes criminals, executats fora de la legalitat. Hi van morir una quarantena de persones, entre civils i militars. Rubio és ara l'home fort al capdavant del (des)govern provisional de Veneçuela, que ningú sap si anirà cap a noves eleccions o es resoldrà amb la constitució d'un directori digitat pel govern dels EUA i els membres del govern de Maduro que s'hi avinguin, amb la vicepresidenta Delcy Rodríguez al capdavant. Marco Rubio odia la dictadura chavista de Maduro a Veneçuela, però adora la dictadura ultraliberal de Nayib Bukele a El Salvador, que aquests dies es burlava a les xarxes de la caiguda de Maduro.
Causa enfarfec veure els vídeos de María Corina Machado oferint a Trump i als grans inversors nord-americans les enormes riqueses naturals veneçolanes. “No només tenim petroli i gas […], també tenim mines, or, infraestructures, energia, turisme. Veneçuela té 2.800 quilòmetres de costa verge, a punt per ser construïda”. Els ulls i la boca se li crispen mentre recita els atractius del seu propi país; se la veu tan avariciosa i descarada que podria passar per mallorquina. Com els sol passar als llepes com ella, el primer que va fer Trump una vegada executat el cop d'estat va ser apartar-la amb menyspreu de la discussió pel poder. Això va fer callar una mica el club de fans que té Machado dins la dreta espanyola, que per no variar ha tornat a fer el ridícul. Aquí, els trumpistes nostrats del senyor Esteve, pobres, han dubtat entre aplaudir la determinació antibolivariana del seu idolatrat xèrif i el que és una alarmant demostració de força bruta imperialista amb Doctrina Monroe inclosa.
El trencament violent i desvergonyit de la legalitat internacional –i de tots els consensos de l'ordre mundial modern– suggereix, en efecte, un retorn no tant a la Guerra Freda com al segle XIX, amb els grans imperis. Amèrica per a Trump, Europa per a Putin, Àsia per a Xi Jinping? I Àfrica a repartir, com sempre. De moment, el que passa a Veneçuela és, com dèiem, un cop d'estat i un espoli perpetrats amb posada en escena de Chuck Norris i Steven Seagal (la DEA, la Delta Force, les armes que agraden al trumpisme), davant d'una comunitat internacional còmplice o impotent. Els ciutadans –veneçolans, però també d'arreu– no hi pintem res. La sobirania territorial, i també la de la ciutadania expressada a les urnes, es converteixen en no res. L'any comença amb això i amb els vídeos dels joves que reien gravant amb el mòbil les flames al sostre del local al bar Le Constellation de Crans-Montana abans de morir consumits pel foc, víctimes de cobdícia turística. Aquestes notícies conviuen amb les de la festa rave i la violència verbal dels partits de futbol del dia, formes d'escapisme vulgars i barroeres. És el nostre món.
