02/07/2020

Lo còlera (1865)

1 min
Lo còlera (1865)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn un poblet de prop de Barcelona van agafar tal por del còlera que varen posar guardes per tots los encontorns. Al cap d’un rato se’ls presenta, no un veí de ciutat, que eren los que els feien por, no, lo mateix còlera en persona.

-¡Arri allà!

-¡Lluny d’aquí!

Fuera bruto!

I tots li apunten les escopetes.

-Deixeu-me entrar, només ne tinc de matar tres.

-Ca, ca, fora, i si t’acostes no menges mai més lo mateix.

-Si no em deixeu entrar serà pitjor, perquè un rato que no vos adonareu, entraré i llavors vos mataré a tots.

Això va posar sobre sí als guardes, i a l’últim li van dir:

-¿Nos dóna paraula de que només ne matarà tres?

Lo còlera, colèric de que se dubtés de lo que ell deia -Sí-, va contestar.

-Doncs entri.

L’endemà quasi tot lo poble hi havia petat.

Los guardes veient semblant fellonia lo citen a ca l’alcalde, i com tenien testimonis i tot, li pregunten:

-¿Cóm és que havent dat paraula d’honor, no l’ha complerta?

-Sí, senyor, contestà el còlera, jo només n’hi matat tres, los altres s’han mort de por.

stats