'Lupin': un lladre que us atraparà
En el top ten de les sèries més vistes de Netflix està triomfant la sèrie francesa Lupin. És la història d’un lladre de guant blanc amb les habilitats de mag Houdini que roba un collaret de la reina Maria Antonieta exposat al Louvre. La trama combinarà les peripècies d’Assane Diop (Omar Sy) per sortir-se amb la seva mentre la policia investiga el cas i intenta atrapar-lo endebades. L’argument beu de la col·lecció d’històries del personatge literari Arsène Lupin, lladre i senyor, creat per l’escriptor Maurice Leblanc. El protagonista de la sèrie n’era admirador des de petit i per raons familiars crea un vincle de fascinació amb el personatge que inspirarà la seva conducta. També hi ha alguna trama que s’acosta al thriller periodístic. Ara bé, només es pot gaudir amb Lupin si s’accepten els codis una mica màgics i inversemblants de la murrieria detectivesca més clàssica i les casualitats impossibles. El protagonista es disfressa més que el Mortadel·lo intentant desenvolupar una personalitat camaleònica per passar desapercebut, una qualitat que resulta una mica inversemblant en un actor amb la planta i el carisma d’Omar Sy. Algunes de les seves prodigioses habilitats estan més a prop de l’il·lusionisme que de la destresa, fins al punt que amb el truc de les manilles del segon episodi has d’optar per esbossar un somriure indulgent més que no pas trobar-hi versemblança. Cada vegada que creus que enxampen el protagonista, sempre troba un recurs insòlit per escapolir-se. Té algunes espurnes de sentit de l’humor, com el gos que borda cada vegada que sent el nom del dolent. I certa obsessió perquè els personatges morin de la mateixa manera al llarg dels quatre episodis.
El punt més fort de la sèrie rau en la història que serveix per justificar el protagonista. La trama fa salts al passat per explicar les raons per les quals Assane Diop desenvolupa aquesta admiració per Lupin i per provocar l’empatia de l’espectador amb un lladre. El protagonista no roba per cobdícia sinó per fer justícia amb un misteri que té a veure amb el seu pare. I en aquest sentit la sèrie construeix molt bé un argument que connecta amb els prejudicis racials en el París més selecte dels anys noranta. Paral·lelament es van dibuixant les raons per les quals Diop s’ha acabat dedicant a la picaresca sense tenir ofici ni benefici i que expliquen les seves dificultats per mantenir una vida personal i familiar estable.
A Lupin són divertits els girs de guió i el tarannà que dona l’actor Omar Sy al protagonista. La sèrie fa venir ganes de viatjar a París i aconsegueix seduir-te amb la trama, no perquè sigui molt bona sinó perquè connectes amb els personatges i vols saber com acaben. Però alerta perquè la sèrie només són cinc capítols amb la garantia d’una futura segona temporada. I això suposa que arribes al final gairebé sense adonar-te’n i amb la sensació que t’han deixat la història a mitges.
