7/5: Enganyats

SI T’INFORMAVES a través de la premsa espanyola de l’acte de dissolució d’ETA a Kanbo i de la Declaració d’Arnaga que s’hi va llegir, tenies la sensació que allò va ser una cosa absolutament menor, insubstancial, que va reunir els quatre arreplegats de sempre, que hi van dir quatre tòpics. Si buscaves la informació a la premsa de fora, resulta que ni l’acte era tan banal, ni la declaració tan insubstancial i, sobretot, que les personalitats internacionals que ho van firmar no eren quatre arreplegats. Certament, no eren ni el president dels Estats Units ni el secretari de les Nacions Unides, però eren noms rellevants, que tenen un pes que no s’ha de menystenir (tampoc d’exagerar). Fent la comparació entre les informacions que rep un ciutadà espanyol i les que pot rebre un ciutadà de fora, em van venir a la memòria uns versos de Machado: “ En mi soledad, he visto cosas muy claras que no son verdad ”. Quan una societat només té una font d’informació acaba construint-se una realitat fictícia, a mida. Deixa de saber què pensen fora i deixa d’importar-li. I això impedeix saber quines són realment les pròpies forces i les de l’adversari. Acabes vivint en una bombolla que s’autoenganya. (I aquest és un mal que també el catalanisme ha de voler evitar.)