La mala intenció del Mediterrà

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsConsiderant, com aquell que no diu res, que Barcelona no solament està situada al peu del Mediterrà, sinó que aspira a ser la perla del mateix, ens veiem obligats, vulgues no vulgues i si us plau per força, a parlar de la manera de ser d’aquest mar que va fer època i que si no hi ha res de nou, com esperem, en tornarà a fer d’aquí quatre dies. El Mediterrà, la veritat sigui dita, no és cap Atlàntic, ni molt menys. El Mediterrà és un mar enraonat, de bona mida, ben proporcionat, que està bé de sal, d’un blau que no perd i amb sol tot lo sant dia, [...] El seu clima el recomana com a mar d’hivern i com a mar d’estiu, perquè en ell hi regna una eterna primavera i la tardor sols hi és coneguda per quatre reflexes daurats de sol ponent que no tenen importància. [...] Barcelona, que amb la marinada respira les seves aigües cada dia d’una a quatre de la tarda, hores en què amb el sol, el perfum mediterrani s’enlaira aurejant, s’hi manté com el peix a l’aigua i des del moll al Tibidabo des del Besòs al Llobregat, gaudeix, amb la seva habitual desconfiança, de la més exquisida suavitat mediterrània. Però si totes aquestes i altres condicions són pròpies i exclusives d’un mar com el que banya la Barceloneta, pròpia i exclusiva li és també una altra condició de la que fins avui no ser n’ha dit res, perquè encara que és d’antic reconeguda, hi ha un cert interès en ocultar-la, per les conseqüències que podria tenir per l’atracció de forasters. Ens referim a la mala intenció: el Mediterrà té la mala intenció a la massa de les aigües. El Mediterrà és un mar malintencionat; és un mar que la fa quan pot i d’ell podrem dir lo que els mallorquins diuen de nosaltres els catalans: “Català, si no te l’ha feta, te la farà”. El Mediterrà, com a bon barceloní, si no la fa és que no pot. Si no pot fer mal, ja no està content i passa els segles pensant quina la farà. [...] Molts mariners se’ns han queixat en diverses cartes adreçades en aquesta Direcció -que amb tot i ser la direcció d’un periòdic satíric, rep gustosa les queixes dels seus subscriptors i del públic en general- de les males passades que els ha jugat aquest mar tan recomanat per les seves condicions. [...] No és la nostra missió donar detalls precisos sobre aquest mar tan cèlebre com juganer. Els que es vulguin informar, no han de fer sinó anar a la Barceloneta, la més mediterrània o potser l’única exclusivament mediterrània de totes les poblacions construïdes amb l’espuma d’aquest mar, i allà li donaran informes. La Barceloneta, molt més que Nàpols, Gènova o Marsella o que la mateixa Sitges, i ja no diem que Barcelona, és l’essència de la mediterranitat. Un passeig per la Barceloneta és el millor remei per un mediterrani corromput pels aires de fora.