Manifest a la feminitat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDones, jo vaig a dir quins són els vostres més grans enemics en aquestes hores històriques de la Gran Guerra. Vaig a presentar-los a la vostra faç per a que compliu amb el deure que es té amb tot enemic: vènce’l. El primer enemic vostre -i això és dit a les dones de Catalunya i Espanya principalment- són les dones mateixes. Són les que després d’haver-les-hi mostrat la valor que són, resten MUDES. Són les que després d’haver-les-hi dit com d’elles en depèn la nostra salvació, resten INACTIVES. Són les que sense haver gustat la joia de la victòria, PACTEN amb els llurs calumniadors. Són les que abans d’entaular lluita es donen per VENÇUDES. Són les que esguarden com va estenent-se la mofa, damunt dels propòsits femenins, amb una CALMA anorreadora. Són les que accepten la CARITAT del respecte quan podrien exigir l’adoració. Són les que s’EMRIAGUEN de repòs sense haver-les pres la set del cansament. Són les que RIUEN perquè no han sabut veure la tragèdia enorme del vostre sexe. Són les que al presenta’ls-hi la cicuta en forma de genuflexions l’accepten no amb el propòsit d’una mort sublimada, sinó perquè els calmi el dolor de la carn que vibra. Són les que es fan la il·lusió de que existeixen perquè VEUEN la seva ombra vacil·lant. Són les que han sentit els clams d’alliberament de les dones d’altres països i han restat amb la mateixa INDOLÈNCIA d’abans. Són les que han presenciat el Sant Entusiasme de les dones dels països que lluiten i encara senten DESCORATGE. Són les que han pres la maternitat com un fet fisiològic i no com una VOCACIÓ. Són les que per la FIGURA sacrifiquen el fruit del seu ventre. Són les que es deixen TEMPTAR per les portades provocatives i les llegendes libidinoses dels novel·laires d’ocasió. Són les que tota la FE la involucren en les oracions apreses de rutina. Són les que no tenen el SANT ORGULL de la feminitat. […] Veus-aquí, dones d’Espanya i de Catalunya, el vostre primer enemic: VENCEU-LO. Sigui com sigui. Tota llei d’armes us han d’ésser permeses. […]