Per la Marta i el Ramon
La Marta (Salesians de Sant Vicenç dels Horts) i el Ramon (Escola Pia de Sabadell) han tret un 10 a l’examen de selectivitat i em poso dret per aplaudir-los. I em felicito perquè aquest país mantingui la tradició político-mediàtica, instaurada en l’època del conseller i professor Andreu Mas-Colell, de donar publicitat als estudiants que han excel·lit. Sobretot perquè, en l’època del “Ho veig, ho vull, ho tinc”, ens recorden que no hi ha èxit per casualitat.
Ara bé, dos nois tan capacitats com la Marta i el Ramon, i tots els que s’han quedat a poques dècimes de la seva perfecció acadèmia, ja saben que, fet i fet, encara no han fet res. Que aprovar un examen no és garantia d’aprovar a la vida i menys encara l’examen de selectivitat.
Treure tot de deus a la vida és impossible. A còpia d’equivocacions pròpies i d’imponderables, la mitjana de la nota vital baixa considerablement. I en l’assignatura que les engloba totes, digueu-ne felicitat, estabilitat o harmonia, l’experiència permet apuntar algunes certeses: cal buscar sempre allò que t’omple, que et dona sentit, que permeti treure a fora aquella força que segur portes a dins, i no posar el rendiment econòmic en la primera raó professional.
Tampoc no es tracta de treballar en allò que t’agrada, només, perquè si només t’agrada i no t’exigeix, no creixeràs, i si no creixes t’avorriràs. Cal acostar-se a allò que t’agrada però actuant sempre amb un plus constant d’autoexigència. Només així es posarà en marxa el cercle virtuós que fa que després d’una experiència bona en vingui una altra d'igualment positiva, i al cap dels anys, després d’haver guanyat autoestima de portes endins i respecte de portes en fora, puguis sentir que el viatge ha valgut la pena.
